Castellano || Français
Rebre el butlletí | Preguntes freqüents | L'enciam tafaner | Fòrum
Som notícia | Enllaços | Horts i blocs


La Fulla més picant

La rúcola

Una mica d'història | Propietats nutricionals | Una mica de botànica
Varietats| Com cultivar | Associacions | Malalties i problemes

 

Una mica d'història
És una planta originària del mediterrani i cultivada des d'antic, ja en l'època dels antics romans. Es troba de forma natural en marges de camins i en camps de cultiu. Va ser molt oblidada durant molts anys però des de fa poc torna a estar de moda a les amanides dels restaurants i es troba fàcilment als supermercats.

La rúcola és originària de la regió del mediterrani

Propietats nutricionals
És rica en potassi i en vitamina C. Se li suposen propietats digestives.

Normalment es consumeixen les fulles fresques però també es poden consumir les flors. Té un sabor lleugerament amarg molt característic que dona un toc especial a les amanides.

Una mica de botànica
És de la família de les crucíferes, igual que les cols, el rave o el nap. El seu nom científic és Eruca vesicaria. Eruca significa tiges baixes i vesicaria fa referència la forma de vesícula de la fulla. També se l'anomena eruga o ruca.

És una planta anual. Fa una roseta de fulles amb el marge irregular i fa la típica flor de la família de les crucíferes, amb quatre pètals blancs. Es troba de forma natural als marges dels camins.

És de la mateixa família que el rave

Varietats
No existeixen varietats de rúcola, només es diferencia la rúcola cultivada de la rúcola silvestre per les fulles, que són més grosses.

La flor també és comestible

Com cultivar
És una planta que creix bé amb temperatures suaus, a més, l'excés de calor i sol fa que adquireixi un gust massa amarg. Així doncs, la millor època per cultivar-la és a principis de primavera. També es pot fer a l'estiu o a la tardor.

Es sembra la llavor separada uns 15 cm. La collita pot començar a partir de les 4-6 setmanes després de la sembra i és contínua fins a la floració. Tot i que no és gaire habitual, la flor també és comestible i té el característic sabor picant de la fulla però amb major intensitat.

És una planta de cicle curt que no és massa exigent en nutrients. Es tracta, doncs, d'un cultiu relativament fàcil.

És un cultiu que s'adapta molt bé a l'Horturbà

Associacions de cultiu
Com que és una planta de cicle curt i tolera bé l'ombra, es pot aprofitar per associar amb altres plantes de cicle més llarg com el tomàquet, pebrot o albergínia.

Millor evitar les plantes de la mateixa família com les cols, rave o el nap.

Es pot associar amb plantes de cilce més llarg com l'enciam o la ceba.

Malalties i problemes
És una planta molt rústica que no sol presentar problemes de malalties o plagues.