Castellano || Français
Rebre el butlletí | Preguntes freqüents | L'enciam tafaner | Fòrum
Som notícia | Enllaços | Horts i blocs


L'arrel més nutritiva

La remolatxa de taula

Una mica d'història | Propietats nutricionals | Una mica de botànica
Varietats| Com cultivar | Associacions | Malalties i problemes

 

Una mica d'història
Igual que la bleda és originària de la mediterrània. Va ser cultivada ja en el temps dels assiris i era utilitzada pels antics romans i grecs. Les varietats que es cultiven actualment es coneixen a Europa des de l'edat mitjana. És molt apreciada en els països anglosaxons que l'utilitzen en amanides.

La remolatxa era coneguda a l'Europa medieval

Propietats nutricionals
El tubercle de la remolatxa és ric en potassi, àcid fòlic i fibra. Ajuda a baixar l'absorció del colesterol, baixar la tensió arterial i disminueix el risc de malalties cardiovasculars.

El color grana característic de la remolatxa és degut a la presència de la betanina, un pigment natural molt fort.

Es consumeix rallada crua, bullida, al vapor o en sucs. Per evitar que perdi la coloració es bull amb la pell. És ideal per donar color i varietat a les amanides.

Una mica de botànica
És de la família de les quenopodiàcies, igual que les espinaques. És la mateixa espècie botànica que la bleda o la remolatxa farratgera (Beta vulgaris) però pertany a la subespècie vulgaris, caractarística per formar un tubercle de color vermell.

És una planta bianual, amb un cicle de vida de dos anys. El primer any acumula reserves a la part superior de la rel formant el tubercle. El segon any emet una tija que donarà lloc a la flor.

La planta acumula reserves a la rel formant un tubercle

Varietats
Es classifiquen segons la forma de les arrels que poden ser allargades, arrodonides o aplanades.

Com en la majoria de les hortalisses, hi ha varietats de cicles més curts i més llargs i també existeixen varietats amb tubercles de colors groguencs, tot i que no són gaire conegudes.

És una de les plantes més fàcils de cultivar en recipients

Com cultivar
És una planta que s'adapta molt bé a diferents climes. Només cal evitar sembrar-la durant l'hivern en zones molt fredes ja que les baixes temperatures poden provocar que floreixi abans de formar el tubercle.

S'adapta molt bé al cultiu en recipients, especialment a la primavera i principis d'estiu. Malgrat que es pot fer de planter, se sol sembrar directament de llavor a una distància de 20 cm entre plantes.

La collita es pot fer a partir dels 60 a 80 dies després de la sembra. Si es cull molt tard l'arrel és més fibrosa i menys dolça. Es conserva molt bé durant mesos en un lloc sec i fresc.


Associacions de cultiu
És incompatible amb la bleda i els espinacs.

És compatible amb la pastanaga, el cogombre, l'enciam i la ceba.

És compatible amb la pastanaga

Malalties i problemes
És molt rústica i sol presentar pocs problemes de plagues.

Mosca de la remolatxa

Fongs de fulla

Pugó

Els pugons són la plaga més habitual de les remolatxes