Castellano || Français
Rebre el butlletí | Preguntes freqüents | L'enciam tafaner | Fòrum
Som notícia | Enllaços | Horts i blocs


La reina de les amanides

L'enciam

Una mica d'història | Propietats nutricionals | Una mica de botànica
Varietats| Com cultivar | Associacions | Malalties i problemes

 

Una mica d'història
Alguns autors situen l'orígen d'aquesta verdura a les regions temperades de l'Europa Oriental. Forma part de la nostra cuina des d'antic. Ja era conegut per les antigues civilitzacions romanes i gregues però sembla que van ser els egipcis els primers que la van cultivar. Actualment és un cultiu molt extès arreu del món.

L'enciam ja era cultivat a l'antic Egipte

Propietats nutricionals
Se li atribueixen propietats tranquilitzants. És eficaç per tractar l'insomni i el nerviosisme. També s'utilitza com a antiinflamatori en cremes per tractar les cremades solars. Sembla que és recomanable en cas d'úlcera d'estómac.

Te un elevat contingut en vitamines del complexe B, vitamina A i, en algunes varietats, un cert contingut en vitamina C. Pel que fa als minerals té un elevat contingut en potassi i un contingut interessant de calci.

Es pot consumir fresca o cuita. El consum en fresc és el més tradicional i és aconsellable no tallar l'enciam molt abans de consumir-lo per no malmetre les seves propietats.

Una mica de botànica
Forma part de la família de les compostes. Com el seu nom indica, aquesta família botànica es caracterítza per tenir flors compostes per moltes flors més petites. Per exemple les flors de les margarides o del girasol són compostes.

El seu nom científic és Lactuca sativa. És una planta anual que forma un cabdell més o menys apretat amb fulles de formes i consistències molt diferents, segons la varietat. Al final del seu cicle la planta forma una tija floral al centre del cabdell en l'extrem de la qual es formaran vàries flors compostes. La fase de fructificació també s'anomena espigat.

La flor de l'enciam és una flor composta, igual que la del girasol

Varietats
Existeixen moltes varietats d'enciam, les més utilitzades al nostre país són les següents:

Enciam romà: és el més tradicional tot i que en els darrers anys ha estat substituida per altres varietats. Com que no forma un cabdell molt consistent, cal lligar-lo quinze dies abans de la collita per blanquejar-lo.

Enciam francès o trocadero: de fulles mantegoses i llises, molt saborós.

Enciam iceberg: forma un cabdell molt apretat, té una textura molt consistent i es pot escaldar per farcir.

Enciam meravella: és la varietat que dona més bon resultat en l'horturbà, molt saborós.

Enciam fulla de roure: les fulles són de color vermellós i molt ondulades, dona color a les amanides.

La varietat fulla de roure donarà molt de color a les nostres amanides

Com cultivar
El cultiu és força ràpid i es pot fer quasi tot l'any sempre que no hi hagi perill de glaçades. A l'estiu les elevades temperatures a que pot arribar l'horturbà poden provocar l'espigat prematur. La primavera i la tardor són les millors èpoques per plantar-lo.

El més fàcil és aconseguir planter per trasplantar-lo al nostre hort. La collita es pot fer en 1,5-3 mesos, depèn de la varietat. Si s'endarrereix massa la collita correm el risc de que l'enciam "espigui", o sigui, que tregui la flor i es torni amarg.

Si volem fer el nostre propi planter hem de comptar que des de la sembra fins al trasplantament caldrà, com a mínim un mes.

En la varietat anomenada Romana cal lligar les fulles 15 dies abans de la collita. D'aquesta manera, en no estar en contacte amb la llum les fulles de l'interior perden la clorofil·la i queden amb el color groc-blanquinós.

A l'hora de collir es pot optar per tallar unes poques fulles i deixar la planta a l'hort fins a la propera amanida.

Si collim tot l'enciam i no treiem l'arrel, aquesta rebrotarà i ens donarà algunes fulles més en pocs dies.


Associacions de cultiu
És compatible amb el cogombre, ceba, rave, pastanaga i tomàquet. Evitem posar-la prop d'una planta de la mateixa família com l'escarola.

Com que és un cultiu molt curt és molt aconsellable asociar l'enciam amb altres cultius més llargs com la ceba o el tomàquet, de manera que, un cop collit l'enciam, els altres cultius ocuparan el seu espai. Això és el que anomenem cultiu en succeció i permet treure molt de profit de poc espai.

L'enciam es pot associar molt bé amb la ceba

Malalties i problemes
Pugó

Espigat

Mosca blanca


L'espigat és un dels problemes més habituals de l'enciam.