Castellano || Français
Rebre el butlletí | Preguntes freqüents | L'enciam tafaner | Fòrum
Som notícia | Enllaços | Horts i blocs


La campiona de les vitamines

La pastanaga

Una mica d'història | Propietats nutricionals | Una mica de botànica
Varietats| Com cultivar | Associacions | Malalties i problemes

 

Una mica d'història
L'origen botànic de la pastanaga es localitza a l'Àsia menor, a l'actual Iran. Va ser cultivada i apreciada per les cultures mediterrànies des d'antic. A l'antiga Grècia ja la coneixien i l'apreciaven molt per les seves propietats medicinals. Les actuals varietats de color taronja i forma cònica van ser introduïdes pels àrabs a la península ibèrica cap al segle XII. Durant els segles XIV i XV es van estendre a la resta d'Europa.

La pastanaga era molt apreciada per a les classes altes de l'antiga Grècia

Propietats nutricionals
La pastanaga és famosa pel seu contingut en vitamina A, de 2000 a 10.000 UI per 100g de pastanaga (les necessitats diàries d'un adult són de l'ordre de 4000 UI). La vitamina A és fonamental per a les funcions epitelials de la pell i per als pigments dels ulls. També té un contingut important de vitamines C i B.

Se li suposen propietats terapèutiques contra l'asma, el nerviossisme i algunes alteracions de la pell.

La pastanaga es pot menjar crua en amanides o cuita, acompanyant carns o peixos. Les pastanagues collides joves són més dolces i tendres per consumir en amanides.

Una mica de botànica
Forma part de la família de les umbel·líferes, igual que l'api, el julivert i el fonoll. Es una família que es caracteritza per tenir flors agrupades en umbel·les.

El seu nom científic és Daucus carota. És una planta bianual, això vol dir que, en condicions normals, floreix el segon any després de la sembra. L'arrel acumula reserves i s'hipertrofia.

Les flors de les umbel·líferes s'agrupen formant umbel·les

Varietats
Les varietats de pastanaga es poden classificar segons la forma de l'arrel, la grandària i el cicle de cultiu.

Segons la forma de la rel n'hi ha de cilíndriques, còniques i arrodonides.

Segons la grandària n'hi ha des de 25 cm fins a menys de 10 cm

Segons el cicle de cultiu n'hi ha de diferent resistència al fred, de diferents duració del cicle, etc.

Les varietats de cicle curt i arrel petita són les que s'adaptaran millor a l'Horturbà

Com cultivar
Cal cultivar-la a partir de la llavor doncs el trasplantament fa que no formi una arrel grossa. Es pot sembrar formant fileres o a voleig. La llavor de la pastanaga té una germinació relativament lenta, uns 10-15 dies. Un cop germinada la llavor cal fer una aclareig per eliminar les plantes que sobren i deixar una distància de 8 cm entre plantes.

A la pastanaga li agrada les temperatures suaus tot i que pot suportar glaçades. Per tant es pot sembrar quasi tot l'any excepte els mesos que preveiem glaçades molt intenses. A les zones de clima temperat des de febrer fins a novembre. A les zones interiors, amb hiverns més freds, des de març fins a setembre.

Des de la sembra fins a la collita solen passar uns 90 dies tot i que hi ha varietats de cicle més curt, fins a 75 dies.

Per a l'Horturbà és aconsellable varietats de cicle curt i de forma curta i arrodonida.

La primavera és el millor moment per sembrar pastanagues a l'Horturbà

Associacions de cultiu
S'associa bé amb cebes, alls, enciam, rave, tomàquet i pèsol.

Cal evitar que coincideixin amb verdures de la mateixa família com el julivert, l'api i el fonoll.


L'enciam i la pastanaga són cultius compatibles

Malalties i problemes
Mosca de la pastanaga

Pugó

La larva de la mosca de la pastanaga produeix galeries a la rel.