Castellano || Français
Rebre el butlletí | Preguntes freqüents | L'enciam tafaner | Fòrum
Som notícia | Enllaços | Horts i blocs


La flor més bonica de l'hort

El carbassó

Una mica d'història | Propietats nutricionals | Una mica de botànica
Varietats| Com cultivar | Associacions | Malalties i problemes

 

Una mica d'història
És una germana de les carbasses, originàries del centre i el sud d’Amèrica. Al seu lloc d'origen es cultiva des de fa milers d'anys.

Es originaria de l'amèria central i del sur

Propietats nutricionals
Conté quantitats interessants de vitamina C, flavonoids, àcid fòlic i minerals com el potassi, el ferro i el zenc. És un aliment de fàcil digestió, amb propietats diürètiques.

Es consumeix el fruit immadur.El més habitual és consumir-lo cuit formant part de sopes, cremes o saltejats de verdures.

També es poden consumir les flors masculines arrebossades i fregides.

Es un aliment de fàcil digestió i propietats diürètiques

Una mica de botànica
És una cucurbitàcea i el seu nom llatí és Cucurbita pepo. També es coneix com a carbassa d’estiu ja que es cull el fruit immadur durant aquesta època. A diferència de les carbasses la planta té una tija de creixement limitat amb unes fulles molt grans, amb uns pecíols molt llargs. El fruit pot ser de diferents colors, de verd fosc, grocs o quasi blancs.

Les flors són molt vistoses

Varietats
Les varietats de carbassó es classifiquen pel color de la pell del fruit en varietats de fruit verd, groc o blanc.

Necessita un recipient gran

Com cultivar
És una planta difícil de cultivar. Ens pot donar molts problemes o grans satisfaccions i una collita molt abundant.

És d’origen tropical i, per tant, els agrada les altes temperatures de l’estiu. Es pot cultivar quan ja no hi ha perill de temperatures baixes. La sembra es pot fer ben entrada la primavera.

La planta de carbassó ocupa molt d’espai. Necessita uns 50cm de separació amb altres plantes i uns 80 litres de substrat per a les arrels. És molt exigent en adob i aigua.

La falta de pol•linització de les flors femenines és un problema habitual en el cultiu en balcons i terrats de grans ciutats degut a la falta d’insectes. Aquest aspecte s’accentua si cultivem una sola planta ja produeix més flors femenines que masculines i en molts moments no hi ha flors masculines madures que produeixin pol•len. Per aquesta raó és recomanable cultivar com a mínim dos exemplars i forçar la pol•linització manualment amb un pinzell.

La collita comença a partir d’un a dos mesos del trasplantament i és contínua durant tot l’estiu fins que s’esgota la capacitat del nostre contenedor.

El fruit es cull immadur ja que els fruits massa madurs i massa grans són molt fibrosos i poc apreciats. El creixement dels fruits és molt ràpid i cal estar molt atent ja que en dos o tres dies se’ns pot passar la collita.

La flor femenina es distingeix per l'engruiximent de l'ovar (esquerra)

Associacions de cultiu
Com que és una planta que ocupa molt d’espai difícilment pot conviure amb cap altra hortalissa però es pot associar amb verdures de cicle curt que només conviuen amb el carbassó durant l’inici de cultiu. Per exemple es pot associar amb enciam, rúcola o rave.

Associació amb enciam i ruca a l'inici del cultiu

Malalties i problemes
Els problemes més habituals són els pugons, la mosca blanca i els cargols i els llimacs que es mengen les fulles i poden fer malbé una planta acabada de trasplantar.

A finals d’estiu, quan les temperatures són més fresques i la humitat ambiental major, és habitual que les fulles agafin oïdi.

La mosca blanca és una plaga habitual a les regions més càlides