|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| Castellano || Français | |
L'albergínia
L'all
L'api
El blat de moro
La bleda
El calçot
La Caputxina
El carbassó
La ceba
El Cogombre
La Col de cabdell
L'enciam
L'escarola
L'espinac
La Fava
L'herba dels canonges
La Menta
La Mongeta
El Morritort
La pastanaga
El Pebrot
El pèsol
El porradell
El rave
La remolatxa de taula
La rúcola
El tomàquet
L'api
Una mica d'història | Propietats nutricionals | Una mica de botànica
Varietats| Com cultivar | Associacions | Malalties i problemes
| Una mica d'història | |
És una planta mediterrània però també es troba de forma silvestre a algunes regions de l’Àsia. Era coneguda des d’antic però el seu cultiu no es va practicar fins el s.XVI a Itàlia. |
 És una planta d'origen mediterrani |
| Propietats nutricionals | |
És molt rica en substàncies i olis essencials que li donen un aroma molt característic. Conté moltes substàncies anticancerígenes. És baix en carbohidrats i ric en vitamina C, àcid fòlic i alguns minerals (potasi, calci i sodi). Hom creu que té propietats afrodisíaques. Es pot consumir fresc o cuit com a condiment. |
 L'api fresc és ric en vitamines |
| Una mica de botànica | |
Pertany a la família de les Umbel•líferes, igual que la pastanaga i el julivert. El nom científic és Apium graveolens.
És una planta bianual. Durant el primer any desenvolupa una roseta de fulles carnoses que són les que s’aprofiten pel consum. Durant el segon any la planta floreix. |
 És de la mateixa família botànica que el julivert |
| Varietats | |
Hi ha dos grups de varietats. Les varietats verdes creixen molt, són més rústiques i se solen lligar per blanquejar les fulles. L'altre grup de varietats són les varietats daurades que no cal lligar-les ja que blanquegen soles. No són tan grans com les verdes i per això s’adapten una mica millor al cultiu en el balcó.
|
 Les varietats verdes se solen lligar abans de la collita |
| Com cultivar | |
Es cultiva a primavera. També aguanta bé les baixes temperatures i es pot cultivar a la tardor. El fred de l'hivern pot induir a la formació de flor prematura. Es sol començar amb planter ja que la germinació és lenta. Les varietats verdes, que són més grans, es trasplanten a una distància de 40cm i les varietats daurades, més petites, a uns 25 o 30cm. És una planta molt exigent en humitat. Durant el cultiu és important no oblidar el reg. Es pot realitzar una collita esglaonada durant varis mesos, tallant fulles a mesura que ens facin falta a la cuina. |
 Hem de tenir cura del reg |
| Associacions de cultiu | |
Es compatible amb cols, rave, tomàquet, porro, cogombre, enciam o pèsol. Cal evitar les plantes de la mateixa família com la pastanaga o el julivert. |
 És molt compatible amb les tomaqueres |
| Malalties i problemes | |
| Els pugons són habituals en els apis, especialment durant la primavera. També solen agafar sovint fongs a les fulles. |  Els pugons són visitants habituals dels apis |