La llum
La fotosíntesi Els vegetals absorveixen nutrients i aigua per les arrels. Aquests elements
són transportats cap a les parts verdes de la planta, principalment
fulles, a les quals s'hi afegeix el CO2 (diòxid de carboni) agafat
de l'aire, per fabricar matèria orgànica. Aquest procés de fabricació de matèria orgànica
és el que s'anomena fotosíntesi: AIGUA+CO2=MATÈRIA ORGÀNICA+OXIGEN Per a realitzar la fotosíntesi la planta utilitza l'energia de
la llum, d'aquí el seu nom (foto, del grec phos, que vol dir llum). En el procés de fotosíntesi la planta produeix oxigen que
és alliberat a l'atmosfera. La fotosíntesi es realitza a les parts verdes
de la planta L'energia del Sol El Sol emet radiacions electromagnètiques de diferent longitud
d'ona, des de els rajos X, i els ultraviolats fins a les ones infrarojes
i les ones de radio, passant per la llum visible. Algunes radiacions, com els rajos ultraviolats, tenen molta energia i
són perilloses pels éssers vius. La capa d'ozó de
l'atmósfera s'ocupa que aquestes radiacions no arribin a la terra. De tota aquesta energia radiant del Sol, la planta només aprofita
la llum visible (radiació lumínica o llum), del roig al
violat. De tota la radiació que arriba a les fulles només
el 40% és radiació aprofitable per les plantes per fer la
fotosíntesi. La planta conté diferents pigments que absorveixen la llum, el
més comú és la clorofil·la. La clorofil·la
és de color verd. Aixó és degut a que l'absorció
de la llum verda és menys intensa i, per tant, els nostres ulls
perceben la radiació verda reflexada pels pigments. Però no tota l'energia de la llum és aprofitada per la
planta. En general, només de l'ordre d'un 18% de l'energia lumínica
és aprofitada per realitzar fotosíntesi. Es tracta, des
d'aquest punt de vista, d'un procés poc eficient. Només la radiació lumínica és
útil per realitzar la fotosíntesi La llum i les estacions de l'any La radiació del Sol que arriba al nostre hort varia durant l'any
per dues raons: la duració del dia i l'alçada del Sol. El solstici d'estiu, el 21 de juny, és quan la duració
del dia és major, al voltant de 15h a 40º de latitud. A partir
de llavors la duració del dia va disminuint fins arribar al solstici
d'hivern, el 21 de desembre, en el qual la duració del dia és
d'unes 9 hores. Entremig hi ha els equinocis de tardor i de primavera,
en els quals la duració del dia i de la nit és igual (12h). Un altre factor és l'alçada del Sol. A l'estiu el Sol fa
una trajectòria més alta en el cel i la radiació
solar incideix amb més intensitat, tal com es veu en el dibuix. Les diferències de duració del dia entre les diferents
estacions en els països tropicals són menors i en els països
freds són majors. A l'estiu, la intensitat de la llum és major que
a l'hivern Plantes de sol i plantes d'ombra Hi ha plantes adaptades a viure en ambients amb poca llum. Són
les plantes d'ombra. Les plantes d'ombra sovint tenen fulles més
amples i primes i amb més pigments (més verdes)per aprofitar
al màxim la poca llum de que disposen. Una planta d'ombra s'adapta
malament al Sol ja que l'excés de llum li produeix danys a les
fulles (solarització) i pot arribar a produir cremades. Les plantes de Sol estan adaptades a créixer a ple Sol sense patir
danys. Una planta de Sol es pot adaptar a viure a l'ombra, fa les fulles
més amples i verdes, però el seu creixement sempre serà
menor que si estigués a ple Sol. Sovint, aquesta manca de creixement
es tradueix en l'absència de fruits o en un cicle més curt. La majoria d'hortalisses són plantes de Sol i no s'adapten bé
a l'ombra. Per exemple, l'enciam, si creix amb ombra, creix petit i espiga
prematurament. El tomàquet o el carbassó fan fulles molt
amples i verdes però no fan fruit. Hi ha poques hortalisses adaptades a l'ombra. Per exemple, la maduixera
i la borraja. Hi ha un tipus de plantes d'origen tropical, anomenades C4, que, a més
de ser plantes de Sol, estan adaptades a condicions d'elevades temperatures
i insolació. Dins les hotalisses només hi ha el blat de
moro. Són plantes d'estiu i amb una capacitat de creixement molt
elevada. El blat de moro és una plantaC4, creix bé
amb elevada insolació i temperatura La llum al meu hort La conclusió que es pot treure de tot l'explicat fins ara és
que l'hort necessita llum per crèixer doncs és la font d'energia
que utilitzaran les nostres plantes per créixer. Com més
llum tinguem, més possibilitats de producció. Els contenidors de cultiu hauran d'estar ben orientats al Sol per facilitar
la major incidència de llum. Tomàquet i carbassó en un hort amb poca
llum. Les fulles són grans i d'un verd intens però no van
donar fruit. Llum artificial A vegades els aspirants a horticultors urbans es plantegen utilitzar
llum artificial per solucionar el problema d'un baló excessivament
ombrívol. Aquesta possibilitat és tècnicament factible però,
des del punt de vista ecològic, insostenible. Com ja s'ha comentat,
l'aprofitament de l'energia de la llum per part de la planta no supera
el 18%. A més, cal afegir els costos de producció i ecològics
de l'energia elèctrica, sovint produïda a partir de combustibles
fóssils, amb rendiments energètics que no sobrepassen el
50% i amb emissions contaminants. Les jardineres de pisos no són una bona alternativa.
El pis de sota sempre tindrà un excés d'ombra i no serà
productiu.
