L’aranya saltadora

Us fan por les aranyes? Doncs em sap greu però són un dels grans amics dels horts. Es dediquen a atrapar i controlar les poblacions de mosques, mosquits, pugons i un munt d’insectes que poden ser perjudicials per als nostres horts.

D’aranyes n’hi ha de molts tipus i mides i totes són depredadores. Normalment les imaginem amb les seves teranyines esperant que caigui a la trampa algun insecte despistat, però n’hi ha moltes que cacen d’altres maneres, sense construir la típica teranyina. D’entre aquestes, una de les més habituals són les anomenades aranyes saltadores.

Les aranyes saltadores (aràcnids de la família del Saltícids), són aranyes petites, peludes, que es belluguen nerviosament i no tenen gaire por de la nostra presència. Tenen quatre parells d’ulls que els hi donen una visió excepcional, de quasi 360º. Amb aquesta vista s’amaguen i esperen que passi la presa a la qual atrapen amb un salt si fa falta. El mecanisme de salt és un dels més interessants de la natura ja que no tenen potes llargues com els saltamartins. Ho aconsegueixen com si fos un pistó que es dispara i permet a l’aranya saltar fins a una distància 30 vegades la seva mida.

Si voleu conservar-les, eviteu l’ús d’insecticides. Cuideu i observeu aquestes aranyes, uns éssers útils i valuosos i que són un indicador de la salut ecològica del nostre hort.

Foto: aranya saltadora a la paret del meu hort cruspint-se un pugó verd. 

aranya_saltadora

 

Anotat a Fauna útil, Plagues | Deixa un comentari

Marietes

Si penseu que en un hort urbà tindreu enciams nets, polits i asèptics com els del súper que van embossats, ja us en podeu oblidar. Les plantes necessitem humitat i nutrients i les mateixes condicions atrauen altres éssers vius amb ganes de viure i aprofitar-se’n. I, evidentment la classe més nombrosa d’éssers vius, els insectes, seran un dels protagonistes habituals dels nostres horts.

Els insectes que es mengen les nostres hortalisses esdevenen un problema per l’horticultor novell però, en poc temps apareixen també altres insectes depredadors que s’alimenten d’aquests primers herbívors. Les xarxes tròfiques de la natura tenen la nostra rèplica a l’hort urbà. De l’alarma i el pànic inicial podem passar a convertir una plaga en una oportunitat d’aprenentatge i d’observació excepcional.

Per començar us presento un dels insectes més coneguts: la marieta. I no és la típica marieta de closca taronja i punts negres la més interessant, la que és més voraç i efectiva és la seva larva, de forma allargada i, com si fos un negatiu de l’adult, de cos negre i punts taronges.

Marieta IMG_5492

Anotat a Fauna útil, Plagues | Deixa un comentari

Profunditat del substrat

Recordo fa quasi quinze anys, quan ensenyava el meu hort urbà a amics i curiosos, que una de les preguntes que feien de seguida era si amb aquella profunditat de substrat n’hi havia prou per fer un hort. Fins i tot una vegada algú va intentar arrencar les cols de l’hort pensant, incrèdul, que les havia tallat d’un hort a terra i posat a sobre l’hort. Encara ric quan hi penso amb la cara d’aquell home quan va veure que la col estava ben arrelada a la taula de cultiu.

Amb el temps m’he adonat que la qüestió de la profunditat de substrat és molt important. És el factor que determina el pes de l’hort. Independentment de l’estructura de la taula de cultiu o la jardinera, un hort de 30cm de profunditat pesa el doble que un de 15 cm i no pas pel pes del substrat, si no pel pes de l’aigua. Els substrats de cultiu orgànics, a base de terres vegetals, turbes, fibra de coco, etc, pesen al voltant de 200 gr per cada litre, però, en canvi, tenen una capacitat de retenir i emmagatzemar aigua que és espectacular i que fa que, un cop humits, pesin de l’ordre de 400g a 800g cada litre. Si cometéssim l’error de fer servir terra mineral (la terra del jardí o del pagès veí) per al nostre terrat, llavors el pes podria acostar-se als 2Kg per cada litre.

En conclusió, una estructura de cultiu que no representi cap problema d’excés de pes per al nostre terrat no hauria de tenir més de 20cm de profunditat i, de fet, com menys profund, menys risc de sobrepès i menys cost de l’estructura i del substrat necessari. Per un altre costat, massa poca profunditat redueix la quantitat d’arrels, nutrients i magatzem d’aigua i fa que la planta sigui més sensible als canvis de temperatura i humitat. Quin és doncs el punt òptim?

Fa quinze anys vaig començar a cultivar en una taula reutilitzada de 15cm que, un cop compactat el substrat, esdevenia una taula amb 12-13cm de profunditat útil. Més tard vam desenvolupar taules de 18cm amb resultats excel·lents per a tot tipus de cultius. Estem parlant d’estructures molt amples, de 150 a 200 litres, la qual cosa és molt important ja que quan l’arrel no pot créixer cap a baix ho fa de costat i també de substrat orgànics de molta qualitat. La meva opinió és que si funciona amb poc, no cal que sigui més gran.

Tot i això m’han arribat informacions i opinions que diuen que els horts es poden fer amb un mínim de 30 cm. Aquest “mite” dels 30cm m’ha picat una mica i he decidit fer una prova amb 4 substrats de cultiu diferents i profunditats de 10cm, al límit del que crec que és raonable. El resultat ha bo en aquells substrats de més qualitat, tomaqueres de 2 metres que s’alcen sobre 10 miserables centímetres. Us en deixo una foto com a prova de què a vegades és cert allò de que ” no ve d’un pam”.

CAM00149

 

 

Anotat a Recipients , Substrats | 1 comentari

Psicologia hortícola

Demano disculpes per què no sóc psicòleg i l’únic que pretenc amb aquest post és estimular la curiositat d’observar l’hort com el reflex de la manera de ser de la persona, com qualsevol altra creació personal. Aviso també que no hi ha cap hort perfecte com no hi ha tampoc cap manera de ser perfecte, la única cosa perfecte és valorar i estimar la diversitat de les persones, i dels horts, com una riquesa i ser feliç, què caram!

Fa temps que dic que els horts expliquen força la manera de ser de cada hortolà i després d’haver-ne vist molts ho veig cada vegada més clar i m’he permès la llibertat de fer una petita descripció de quatre tipus d’horts.

Les persones endreçades i que els agrada la seguretat i saber sempre què cal fer, fan horts molt ben estructurats, a vegades organitzen les plantes en línies quasi perfectes. Si són detallistes ho mostren també amb petites aportacions com els cartellets, dibuixos o guarniments. Solen necessitar unes pautes molt ben definides i utilitzen molt la cinta mètrica per saber exactament la distància entre plantes. Els encanten els manuals d’hort que donen esquemes i dibuixets amb quadradets i cotes, i planificacions de cultiu ben dimensionades.

Les persones creatives sovint tenen horts més desorganitzats que poden semblar caòtics. Totes les verdures barrejades, les plantacions les fan amb poca planificació i a vegades s’obliden de podar i fer un bon manteniment, sovint planten amb excés i de forma impulsiva. Són hortolans feliços tot i que els resultats no siguin sovint del tot satisfactoris o altament productius. Els motiva molt provar cultius nous i trobar solucions inesperades. Amb un petit èxit en solen tenir prou per justificar l’esforç i sentir-se feliços.

Hi ha els efectistes, molt preocupats pel rendiment i la productivitat. Solen decidir massa de pressa i tampoc són molt endreçats però són molt constants i els preocupa molt treure molts quilograms i amb el mínim esforç possible. Són amants de sistemes automàtics de reg i tot el que els pugui facilitar la feina i agraeixen bons productes per protegir les collites per això solen tenir la temptació d’utilitzar productes fitosanitaris poc respectuosos. Els agrada ensenyar els seus èxits hortícoles, com les grans carabasses, per exemple. També els agrada provar coses noves però per buscar millors resultats.

Un altre grup el podríem anomenar els jardiners. Aquests gaudeixen de cultivar, els encanta regar manualment amb regadora, mirar-se les plantes i valoren molt el bon rotllo que hi ha a l’hort, a prop de la natura i respecten molt la fauna, fins i tot els sap greu matar les plagues per molt ecològic que sigui el mètode. Els agrada compartir la collita i estar-se a l’hort o cuinar els productes amb altres persones per enfortir les relacions.

Què us sembla? I vosaltres, quin tipus d’hort teniu?

IMG_2354

 

Anotat a Hort Urbà | 1 comentari

Control ecològic

Els darrers mesos he tingut la sort de conèixer molts projectes d´agricultura urbana i periurbana amb finalitats socials i d´autoconsum. La proliferació de projectes arreu, en pobles i ciutats diversos i a través d’iniciatives diverses, d’entitats, escoles, administracions i col·lectius, fa que sigui difícil classificar i establir unes pautes comunes per a tots aquests projectes.

Un dels aspectes que a vegades provoca alguna discussió és si la gestió de les plagues d’aquests horts d’autoconsum s’ha de fer amb tècniques d’agricultura ecològica o bé es pot tolerar que els usuaris utilitzin productes químics que es troben fàcilment als comerços. La resposta a aquesta qüestió es podria plantejar de maneres diferents. Des d’un punt de vista més normatiu caldria considerar la seguretat dels usuaris i la falta de formació per a fer certs tractaments amb garanties. Aquest aspecte és especialment rellevant si l´hort està en un espai on hi ha altres usuaris, famílies o infants que juguen a prop. Des d´un altre punt de vista més ideològic podríem discutir sobre les bondats de l´agricultura ecològica i les problemàtiques que l´ús de productes químics ha causat i causa en el medi ambient i en la salut de les persones.

Personalment crec que és molt útil fer una reflexió sobre quin és el paper de l´agricultura urbana a les ciutats. Des del meu punt de vista és una oportunitat per millorar les ciutats a través de la promoció les relacions socials, el coneixement de l´agricultura, el consum de proximitat i, en general naturalitzar la ciutat per fer-la més sostenible. En aquest marc no crec que tingui gens de sentit que l´agricultura urbana sigui una nova font de contaminació o de generació de residus o promogui l´ús de pesticides. Al contrari, és una oportunitat per a que aprenguem a millorar la biodiversitat, controlar les plagues a partir d´aquesta biodiversitat, utilitzar una bona gestió dels cultius i promocionar l´ús de recursos locals i el reciclatge de la matèria orgànica.

Miquelihort

Però si volem que l´agricultura urbana sigui aquest motor de canvi i millora haurem d´estar oberts a canvis també nosaltres. Per exemple caldrà que superem una certa fòbia que tenim a la presència d´éssers vius als nostres terrats. Plagues, depredadors, microorganismes i les diverses plantes cultivades formen petits ecosistemes que hem d´intentar que estiguin en equilibri i que siguin petits pous de biodiversitat de la ciutat. No existeix l’hort ecològic asèptic, l’hort ecològic es construeix en la mesura que generem aquest equilibri i respectem i entenem que tots els organismes tenen el seu paper. En aquest marc no té sentit utilitzar productes químics ni intentar eliminar de forma automàtica qualsevol bitxo que bellugui per l’hort sense abans intentar identificar-lo i entendre per què està allí. Llavors entendrem que el que cal fer és gestionar la presència, no pas eliminar-lo ni lluitar-hi.

Anotat a Plagues | 1 comentari

Comparant horts

Quan fa més de 15 anys mostrava el resultat del meu hort al terrat em trobava sovint reaccions escèptiques i preguntes d’incredulitat. Aquesta col, ha crescut aquí? Aquests enciams, segur que no els has collit del camp i els has posat a la taula? Amb el temps aquesta incredulitat ha minvat gràcies a que els horts als terrats s’han convertit en una activitat més practicada i més coneguda. No cal perdre de vista que cultivar hortalisses en recipients en un terrat és més delicat que cultivar-les al terra, això s´aprèn ràpidament durant els primers cultius. Però malgrat que a vegades el cultivador d´oci es conforma amb uns resultats menys bons, cal tenir clar que si cultivem bé el resultat pot ser igual que el de qualsevol hort a terra. Per a il·lustrar-vos això us adjunto dues fotos de carbassons plantats el mateix dia, un en un hort a terra i l’altre al meu terrat. Hi ha alguna diferència?



Anotat a Carbassó , Hort Urbà | 3 comentaris

Aplec d´Agricultura Urbana

Acabem de finalitzar el primer aplec d’agricultura urbana. Han estat dos dies aprenent noves tècniques, compartint experiències de projectes molt diferents i coneixent persones diverses amb experiències diferents i enriquidores. He rebut alguns missatges que crec que resumeixen el meu estat d’ànim: “felicitats per la feina feta, ha estat genial; el proper any farem més difusió per què més gent pugui aprofitar-ho”.

Quan em pregunto què valdria la pena destacar, em venen al cap les cares de tots els que han posat el seu gra de sorra: les persones que han fet tallers i conferències i han transmès la seva parcel•la d’expertesa; els responsables de les entitats socials que ens han explicat fins a quin punt un hort pot ser un instrument de millora de la qualitat de vida; els mateixos beneficiaris dels horts socials que van fer acte de presència a l’entranyable documental de l’Hort de Les Cases; els treballadors de l’administració que intenten empènyer i innovar a través de la promoció de l’agricultura urbana a les principals ciutats; els afeccionats i famílies que han passat per l’aplec i han participat de les activitats més lúdiques; els representants dels col•lectius que gestionen horts comunitaris que ens han mostrat com un hort pot ser un instrument de canvi social i els emprenedors que proposen productes i serveis per facilitar la pràctica de l’agricultura urbana i generar activitat econòmica.

Totes les persones que han vingut han mostrat molta capacitat d’entendre punts de vista diferents i hem posat a la mateixa taula i amb un mateix objectiu persones amb experiències diferents. Ajuntar tanta diversitat ha generat sensacions i reaccions molt interessants i molt productives tal com es pot visualitzar en les conclusions dels grups de treball. Espero que sigui la llavor d’un nova xarxa que ens ajudi a obrir mires, millorar i fer que l’agricultura urbana esdevingui un moviment sòlid.

Més informació a www.agriculturaurbana.cat

Anotat a Hort Urbà | 2 comentaris

Insectes a l´hort

Cultivar un hort és crear les condicions per al desenvolupament d’un cert tipus de plantes comestibles. Aquestes condicions i les mateixes plantes atrauen la presencia de molts éssers vius, alguns beneficiosos i necessaris com els pol·linitzadors o els microorganismes que fan simbiosi amb la planta o ajuden a la nutrició. Altres els considerem perjudicials per què s’aprofiten dels cultius i redueixen la nostra collita.

Aquesta classificació entre organismes bons i dolents és simplista i no explica la realitat. Molts organismes tenen doble cara, com les papallones que col·laboren en la pol·linització però les seves erugues poden ser incansables defoliadores dels cultius. Però resulta que els organismes classificats com a bons com els depredadors o paràsits de plagues, necessiten les plagues per sobreviure, per exemple les famoses marietes no es podran reproduir si no troben pugons de qui alimentar-se. Per això els productes químics solen tenir conseqüències en el trencament de l’equilibri entre plagues i depredadors de plagues.

En conseqüència, si cultivem un hort ecològic a casa estem obrint la porta a un munt d’organismes que visitaran l’hort i que milloraran la biodiversitat i la vida de les nostres ciutats.

D’aquests organismes els insectes són especialment interessants per la seva diversitat i per les seves particularitats. Són el grup d’organismes més nombrós de la natura i han evolucionat de formes molt diverses i amb estratègies molt espectaculars, amb formes diferents entre individus joves i adults (nimfes i larves) i entre els mateixos adults (per exemple abelles obreres o reines), metamorfosis per canviar de forma, capacitat de reproduir-se de forma vegetativa i la gran diversitat d’estratègies depredadores que hi ha dins dels insectes anomenats beneficiosos.

Observar els insectes és una activitat molt apassionant. Una lupa i un llibre especialitzat per intentar identificar-los haurien de ser instruments imprescindibles per a tots els hortelans ecològics. Us deixo fotos d’alguns dels visitants més exòtics que han visitat el meu hort:

Marieta al costat d’una larva de pugó:

Llagostes en blat de moro:

El pregadéu és un depredador incansable, bon indicador de la salut de l’hort:

Anotat a Hort Urbà , Plagues | 2 comentaris

Compostar a casa

Estem acostumats a treure’ns la brossa de sobre de seguida que podem. El sistema de recollida d’escombreries municipal és una eina eficaç que ens permet apartar el problema del residu de casa nostra. Però aquest sistema que externalitza la gestió de les escombraries de la nostra vida quotidiana té un preu: abocadors, costos de gestió, contaminacions, …, i la conseqüència més negativa, que és la falta de consciència que habitualment tenim sobre aquest tema.

Quan un residu està tancat en una bossa d’escombreries i travessa la porta de casa nostra inconscientment deixa de ser un problema. El nivell de consciència és tan baix que l’administració es veu obligada a fer campanyes per a que posem el residu en el lloc adequat, cosa que hauria de ser d’allò més fàcil. És el que jo anomeno “síndrome de l’estora”, o sigui, la percepció de què un problema no existeix si no el veig, com si amaguéssim la brossa sota l’estora i ens l’oblidéssim.

Els residus orgànics són una part important de la brossa, de l’odre del 50% de promig en moltes llars i són un dels pocs residus que podem transformar a casa en quelcom útil i valuós, el compost. El compost és un adob orgànic d’alta qualitat que en pot permetre nodrir les plantes del balcó, el jardí o l’hort. La proliferació d’horts urbans en terrats i balcons és una bona oportunitat per a promoure la realització de compostatge en petits espais. De totes maneres, una finalitat important del compostatge a molt petita escala és trencar la “síndrome de l’estora” i fer-nos més conscients del valor de reciclar i reduir els residus produïts a les nostres llars.

Compostar en petits espais és senzill però no és tan fàcil com alguns es pensen. Hi ha diferents tècniques possibles: piles, caixes, compostadors rotatius, vermicompostatge, compostadors electromecànics i combinacions de vàries d’aquestes tècniques. Els principis són els mateixos però la tria d’una tècnica adequada depèn del tipus i quantitat de residu de què disposem i de l’espai i condicions que tinguem a casa. Podem fer compostatge en qualsevol situació, tan si tenim un jardí amb espai força quantitat de residus de diferents tipus com si només tenim un racó dins de casa amb molt poc espai i només residus de cuina. Evidentment, la qualitat i quantitat de compost serà diferent segons els sistema emprat.

Tipus compostadors

Sigui quina sigui la tècnica que triem utilitzar cal una dosi important de motivació i determinació. Estem massa acostumats a l’asèpsia i compostar no és una activitat que es pugui promoure fàcilment a qualsevol família. Moltes vegades els usuaris dels horts urbans s’escandalitzen quan comencen a observar que l’hort obre la porta a la biodiversitat i apareixen insectes, alguns plaga però també insectes beneficiosos pol·linitzadors i depredadors de plagues. Acceptar i aprendre a gestionar aquesta biodiversitat és un petit repte per l’usuari urbanita massa acostumat a l’asèpsia. Si això és així per a l’hort, per al compostatge és molt més intens. Hi ha pocs elements en un jardí que atreguin tanta vida com un compostador. Els compostadors són una “granja” de microorganismes, fongs i bacteris, que no paren de treballar i també una atracció per a insectes i, de retruc, ocells i altres éssers vius que se n’alimenten. Gestionar aquesta explosió de vida, evitar males olors i aconseguir un procés ràpid és  una tasca que requereix constància i molta cura. Són molts els compostaires novells que han desistit després dels primers fracassos.

No en tinc cap dubte: el futur va per aquí, per ser més conscients dels residus que generem i fer compostatge a casa és un primer pas.

Anotat a Compostatge | 4 comentaris

Microorganismes

Tafanejant pels diferents canals de TV acabo de veure un anunci que proposa un renta-vaixelles que elimina tots els microorganismes dolentots i perniciosos per als nostres fills. No vull qüestionar la importància de la higiene en la nostra salut ni la aportació per a eliminar algunes malalties de les nostres vides, com és el cas del còlera o altres. Ara bé, potser hem anat a parar a l’altre extrem i hem fet de l’asèpsia un ideal en el qual volem arribar a viure alguna vegada.

Si pensem en la quantitat de microorganismes que viuen al nostre cos, hom diu que tenim deu vegades més cèl·lules de microorganismes que cèl·lules pròpies, potser començarem a replantejar-nos aquest ideal irreal de l’asèpsia i entendrem que en realitat no som éssers humans, som un ésser simbiòtic format per un ésser humà i un munt de microorganismes dels quals depenem per viure. L’aportació més important dels microorganismes és la digestió dels aliments. Sense els microorganismes del nostre estómac i els nostres budells ens seria impossible alimentar-nos correctament.

A l’hort i a les plantes els passa quelcom semblant. Els microorganismes del sòl, alguns dels quals s’associen amb les arrels de forma simbiòtica, són fonamentals per a la nutrició de les plantes i per al reciclatge de la matèria orgànica. Els horts urbans cultivats ecològicament i amb adobs orgànics esdevenen una porta oberta a un petit ecosistema ple de microorganismes. Si a més us animeu a reciclar la matèria orgànica a través d’una caixa de compostatge o del cultiu de cucs de terra, llavors l’hort esdevè un reservori de biodiversitat microbiana. És bo que valorem positivament aquest aspecte. Insectes, microorganismes, ocells i plantes tornaran als nostres balcons i a les nostres ciutats si fem un hort urbà i això és bo.

Anotat a Compostatge , Hort Urbà | 3 comentaris