Agricultura ecològica

Fa uns dies vaig anar a un supermercat d’alimentació i, a la secció de fruites i verdures em vaig trobar una petita nevera amb productes ecològics. L´oferta era prou variada: pomes, taronges, mandarines, pebrots,… tot estava envasat amb una safata de porexpan i tancat amb un plàstic. Hi havia tres coses que sobtaven una mica. La primera és l´envasat, ja que cada quatre pomes generava un residu de plàstic en forma de safata i envoltori que em va semblar excessiu.  La normativa no preveu el control o la reducció de residus en el procés de producció i distribució i, per tant, no totes les produccions ecològiques són igual de respectuoses amb el medi ambient.

Fruita eco

Un altre element que sobtava de seguida era la qualitat visual de la producció. Sempre he defensat que la qualitat important és la gustativa i química que probablement a la producció ecològica sol ser millor, però la diferència visual entre els productes ecològics i els convencionals que hi havia al costat era molt gran. La fruita era petita i tacada, les pomes amb poc color, les taronges estaven macades, els pebrots eren molt petits,… Tan difícil és produir ecològic amb un mínim de qualitat visual? Jo crec que no, que això és possible.

Fruita eco

Finalment, el que em va sorprendre més és el preu. Per exemple les mandarines anaven al triple de preu que les convencionals.  D´acord que la producció ecològica pot ser més costosa però la recol•lecció i la manipulació o el transport hauria de ser semblant per a una producció ecològica o per a una producció convencional. Ha de ser possible produir en ecològic a uns costos que no siguin exageradament superiors a la producció convencional. No crec que els productors ecològics ens apugin els preus artificialment, més aviat crec que la producció encara és massa testimonial, la distribució és més reduïda i el mercat de fruita i verdura ecològica són mercats molt captius. Molta de la fruita ecològica que produïm se’n va a Europa on la paguen força cara i aquí costa de trobar a preus més raonables. La única manera de solucionar és produir i consumir més ecològic i així passarà el que està succeint a alguns països com França, que els preus de la verdura ecològica i la convencional s´estan acostant cada vegada més. No sé si trigarà molt però arribarà el dia que això serà així i que consumir ecològic no representarà un luxe.

La trobaràs a les categories Sin categoría. Marca permalink.

5 Responses to Agricultura ecològica

  1. Últimamente hay muchas páginas web que se dedican a la distribución de fruta y verdura ecológica,y esto es una genial idea para los que somos amantes de estos ya que conservan toda la frescura del producto, encima fomentan las ayudas a los agricultores de toda la vida :)

  2. Molt d’acord amb les afirmacions d’aquest post. Malauradament els supers i hipers només aposten per l’etiqueta eco, no perquè el producte sigui eco, i ve rebossat d’embolcall des d’origens sovint llunyans (>1000 Km).
    A Ecoalimentaria reduim el pack al mínim necessari: una caixa de cartró que reutilitzem quan el client ens la torna a la propera entrega, i on van 8-15 Kg de fruites i verdures amb bon aspecte visual i tersos d’estar collits durant les 24 h precedents (verdures). A més ve d’aprop i servim aprop: poca despesa en transport.
    I els preus, pel cap baix som un 20-30% més econòmics que supers i hipers. Encara ho hem de ser més però això ja depèn de que les despeses de distribució des del camp puguin baixar a mida que augmenti el consum.

  3. S’està certificant producció ecològica pel seu respecte per l’entorn natural, tanmateix l’envasat no és ecològic. Conté plàstics, tintes,… En aquest sentit tenim diverses alternatives, filar prim i exigir als organismes certificadors que regulin l’ús de l’envasat com ara sistemes “cradle to cradle” o ecodisseny, com a consumidors rebutjar aquesta tipologia d’aliments ecològics envasats per la problemàtica associada a la producció de residus o fer com si no passés res perquè el producte ja és ecològic com fem la majoria. En parlem.

  4. Hola Pep! Jo sóc una noia que aficionada a l’hort i a la cuina. D’una banda, formo part del cercle de gastroblocaires que actualment escrivim receptes en català i organitzem trobades. De l’altra, sóc la professora d’un curs d’hort urbà. T’escric per dir-te que t’he fet arribar un correu al web demanant-te si pots i vols col·laborar amb nosaltres a la UES (Unió Excursionista de Sabadell). Ja em diràs alguna cosa, d’acord? Petons

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*