Agricultura de proximitat

La preocupació per a una alimentació més sostenible ha portat a analitzar la petjada ecològica que provoca el consum de certs aliments quan provenen de molt lluny. Com és que mengem pomes, taronges, raïm o tomàquets de països llunyans quan tots aquest productes els podem produir a casa nostra? Analitzar la quantitat d’energia consumida en el transport i el conseqüent impacte ambiental fa reflexionar.

Davant d’aquest fet sorgeix amb força la idea de promocionar els productes de proximitat. El concepte de producte Km 0 és una proposta. Es tracta de productes produïts a menys de 100Km del lloc on s’han consumit. Com sempre, la simplificació amb ànims d’etiquetar i classificar és força imperfecte ja que pot ser que tingui menys petjada ecològica el transport en tren des de 500Km que el transport en camió des de 100Km.

Jo estic d’acord en què etiquetar la proximitat amb el nombre de quilòmetres és massa simple. Si em permeteu un paral·lelisme, recordo quan vaig viure lluny de casa un parell d’anys en una època que no hi havia internet (només estem parlant de fa 18 anys!), em vaig sentir més pròxim a molta gent que ara que visc més a prop. Ens escribiem cartes fetes a mà i ens explicavem la vida com ara ja no ho fem. Per tant, la proximitat es pot definir també des d’un punt de vista de conèixer el productor, visitar el lloc on s’ha fet o, fins i tot, participar en el procés de produir.

Ningú discutirà que l’agricultura de més proximitat que existeix és la que fas al balcó de casa, tant per distància com per implicació. Des de Tarpuna hem posat en marxa dos projectes d’agricultura ecològica, a Llinars del Vallès i a Fortià i estem treballant per convidar a possibles consumidors a participar des de dins de la cooperativa en el projecte. Potser n’hi haurà algun que viu a més de 100Km però benvingut serà.


Hort Social de Fortià

La trobaràs a les categories Hort Urbà . Marca permalink.

6 Responses to Agricultura de proximitat

  1. Eugenia A. Caro says:

    Me gustaría saber por qué cuando planto las tomateras unas cuantas se mueren y las otras no, y por qué no me producen mucho fruto. Hace unos años que planto en Marzo o en Abril los tomátes y siempre me pasa igual. Lo mismo me pasa con los pimientos, y al final dan muy poco fruto y muy pequeño.

    • josepmaria says:

      Hola.

      Si no me das más información es un poco difícil ayudarte. Quizás con alguna foto de los cultivos tendría alguna pista.

      Saludos.

  2. Marc Beltran says:

    Hola Josep Maria,

    Soc un enginyer aeronautic catala que esta a Canada construint avions no tripulats per a aplicacions agricultuaries.

    L’altre dia, veient TV3 a la carta, et vaig veure i vaig pensar que t’escriuria per preguntar-te quatre coses si no et fa res.

    N’has sentit a parlar d’aquests UAVs? creus que son suficients per detectar malalties o moment optim de maduracio dels conreus, o que es necessita algun altre metode basat al terra?

    Moltes gracies.

    A reveure,
    Marc Beltran

    • josepmaria says:

      Hola Marc.

      He sentit parlar dels UAVs i de la seva aplicació a l’agricultura, tant per l’observació dels cultius com per a fer tractaments. Sé que hi ha treballs sobre el diagnòstic de cultius a partir de la imatge però no és un tema que conegui directament ni que tingui experiència.

      Salutacions.

  3. Paca Atienza says:

    Hola, Josep María.

    Tengo unas tomateras y están saliendo los tomates con el culo negro. Me dicen de poner yeso en la tierra o cáscaras de huevo machacadas. Me puedes echar una mano?

    Muchas gracias

    Paca

    • josepmaria says:

      Hola Paca, es un problema de absorción de calcio que puede ser debido a falta del mismo o a un riego irregular. Cáscaras de huevo pulverizadas pueden ayudar. También variedades de tomate menos sensibles a este problema.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*