Deu anys d´Horturbà

Aquest 2013 fa deu anys que vam començar amb el projecte hort urbà. Va ser la Fundació Terra qui ens va empènyer a portar una taula de cultiu a la fira de Biocultura, en el seu mateix stand. Recordo aquells dies a la fira, reacció de la gent i els comentaris i preguntes. Vam vendre molt poques taules i va costar molt que la gent entengués el que proposàvem. Recordo que vàries vegades hi va haver gent que dubtava que les hortalisses que hi havia a la taula haguessin crescut allí mateix, les tocaven i provaven d´arrencar-les. Més difícil era la cara d´incomprensió d’algunes persones que no acabaven d´entendre què era aquell enginy. Us he de confessar que moltes vegades vaig tenir la sensació de què no tindríem pas èxit.

Després de tot aquest temps, hem crescut i hem evolucionat i allò que semblava una bestiesa ha esdevingut normal i habitual. S’ha generalitzat el nom i la majoria de persones saben què és un horturbà. Les publicacions que hem fet s´han traduït a l´talià i al francès i acostar l´agricultura a la ciutat ja no sembla una bajanada d´uns il·luminats. Hi ha hagut un canvi important. No és només mèrit de l´equip de Tarpuna però hi hem contribuït decisivament i podem afirmar que hem estat pioners en aquest àmbit.

Si hagués de subratllar algun aspecte d´aquests deu anys, escolliria la capacitat d´innovació que vam tenir i l´esforç que va requerir als inicis. Vaig entendre que com més innovadora és la proposta més esforç requereix. Amb aquest aprenentatge hem començat un nou camí en el qual Tarpuna ha esdevingut una cooperativa i l´impacte social l´objectiu principal de les nostres activitats. Celebrem els 10 anys amb cava i seguim endavant!

El meu hort urbà l´any 2003

La trobaràs a les categories Hort Urbà . Marca permalink.

2 Responses to Deu anys d´Horturbà

  1. ana escribano mesas says:

    Ja fa uns 3 anys vaig comprar un llibre, vaig anar a una xerrada a Barcelona i vaig començar a fer un hort urbà a casa; tinc terreny però no tinc temps i em feia il.lussió començar a aprendre per la jubilació … De moment continu treballant … ho he deixat una mica de banda però rebo el vostre butlletí mensual i això m’anima a no perdre l’esperança. Aquesta vegada intentaré amb el pèsol.
    MOLTES FELICITATS I PER MOLTS MOLTS ANYS!!!
    ana

    • josepmaria says:

      Gràcies Ana. No perdis l’esperança de tenir temps. El pèsol és una planta poc productiva però molt bonica i molt gustosa. Potser t’ajuda a reenganxar-te.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*