Psicologia hortícola

Demano disculpes per què no sóc psicòleg i l’únic que pretenc amb aquest post és estimular la curiositat d’observar l’hort com el reflex de la manera de ser de la persona, com qualsevol altra creació personal. Aviso també que no hi ha cap hort perfecte com no hi ha tampoc cap manera de ser perfecte, la única cosa perfecte és valorar i estimar la diversitat de les persones, i dels horts, com una riquesa i ser feliç, què caram!

Fa temps que dic que els horts expliquen força la manera de ser de cada hortolà i després d’haver-ne vist molts ho veig cada vegada més clar i m’he permès la llibertat de fer una petita descripció de quatre tipus d’horts.

Les persones endreçades i que els agrada la seguretat i saber sempre què cal fer, fan horts molt ben estructurats, a vegades organitzen les plantes en línies quasi perfectes. Si són detallistes ho mostren també amb petites aportacions com els cartellets, dibuixos o guarniments. Solen necessitar unes pautes molt ben definides i utilitzen molt la cinta mètrica per saber exactament la distància entre plantes. Els encanten els manuals d’hort que donen esquemes i dibuixets amb quadradets i cotes, i planificacions de cultiu ben dimensionades.

Les persones creatives sovint tenen horts més desorganitzats que poden semblar caòtics. Totes les verdures barrejades, les plantacions les fan amb poca planificació i a vegades s’obliden de podar i fer un bon manteniment, sovint planten amb excés i de forma impulsiva. Són hortolans feliços tot i que els resultats no siguin sovint del tot satisfactoris o altament productius. Els motiva molt provar cultius nous i trobar solucions inesperades. Amb un petit èxit en solen tenir prou per justificar l’esforç i sentir-se feliços.

Hi ha els efectistes, molt preocupats pel rendiment i la productivitat. Solen decidir massa de pressa i tampoc són molt endreçats però són molt constants i els preocupa molt treure molts quilograms i amb el mínim esforç possible. Són amants de sistemes automàtics de reg i tot el que els pugui facilitar la feina i agraeixen bons productes per protegir les collites per això solen tenir la temptació d’utilitzar productes fitosanitaris poc respectuosos. Els agrada ensenyar els seus èxits hortícoles, com les grans carabasses, per exemple. També els agrada provar coses noves però per buscar millors resultats.

Un altre grup el podríem anomenar els jardiners. Aquests gaudeixen de cultivar, els encanta regar manualment amb regadora, mirar-se les plantes i valoren molt el bon rotllo que hi ha a l’hort, a prop de la natura i respecten molt la fauna, fins i tot els sap greu matar les plagues per molt ecològic que sigui el mètode. Els agrada compartir la collita i estar-se a l’hort o cuinar els productes amb altres persones per enfortir les relacions.

Què us sembla? I vosaltres, quin tipus d’hort teniu?

IMG_2354

 

La trobaràs a les categories Hort Urbà . Marca permalink.

One Response to Psicologia hortícola

  1. Didac says:

    Clarísimo, el mío es de tipo 2: creativo. Un buen follón vegetal, pero me encanta :)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*