Fa unes setmanes, en una presentación del llibre “El Cistell Local” sobre la compra de productes de Km 0, vam estar parlant dels productes de temporada i de la importància d’acostumar-nos a menjar els productes quan és la seva època. La primera i més coneguda raó per a comprar productes de Km 0 és de tipus ecològic. Portar fruita fora d’època implica sovint costos de transport que són ecològicament inassumibles. Copiant un espot que fa anys ens recomanava gastar menys aigua, podríem dir que “encara que tu puguis pagar-ho, el planeta no pot”.

Però aquesta no és la única raó per a intentar comprar de temporada. Hi ha una raó de qualitat, ja que és en la seva època de màxima producció que molts productes són més bons ja que es poden collir de finques a prop de casa i ben madurs i gustosos. I es dona una paradoxa per culpa de la llei de l’oferta i la demanda, que és que, en la seva abundància, i, per tant, oferta elevada, el preu baixa. Així doncs, arribem a la curiosa conclusió de què, quan les verdures i fruites són més bones és quan són més barates. Crec que no hi ha cap altre producte al mercat que compleixi aquesta estranya relació.

Això és dramàtic per a molts pagesos que tenen bones varietats i fan bé la seva feina però es veuen castigats per la llei del mercat, just en el moment de millor producció, encara més quan els clients marxem de vacances i deixem de comprar als nostres proveïdors habituals. Aquesta és una de les raons de la proliferació d’hivernacles i l’estudi de varietats per produir fora de l’època habitual.

Potser hauríem de treballar per canviar els hàbits com a consumidors, no deixar-nos enlluernar per les primeres síndries i melons de la temporada i esperar a què les produccions locals ens donin el millor d’elles mateixes. A la llarga en sortirem beneficiats, el territori i la qualitat de la nostra cuina. Us animo, doncs a seguir gaudint de síndries i melons fins a l’octubre i deixar els calçots fins al febrer, gaudim sense pressa, que val la pena.

No és la meva especialitat parlar d’economia però permeteu-me parlar del cicle vital de les plantes i fer una petita metàfora.

La vida dels vegetals es pot dividir en tres fases: la germinació, la fase de creixement vegetatiu i la fase de floració i la conseqüent fructificació. Algunes plantes realitzen les tres fases durant el mateix any i després de florir moren. És el que anomenem plantes anuals. Hi ha altres plantes herbàcies que el primer any acumulen reserves, habitualment en forma de bulbs, rizomes o arrels tuberoses i en una segona fase utilitzen aquestes reserves per a fer la flor i el fruit, són les plantes bianuals. Un grup diferent de plantes són les que creixen i floreixen durant molts anys, són plantes llenyoses que tenen una fase vegetativa que sovint és de varis anys abans no fan les primeres flors.

En tots els casos la planta s´ocupa de desenvolupar una estructura i obtenir suficients reserves abans de desenvolupar la flor i, en la mesura que pot fer un bon creixement vegetatiu, el resultat del fruit és millor. No sé si ens podem comparar molt o poc amb el món dels vegetals però a mi em ve la idea de què les persones sovint intentem obtenir fruit sense la fase de treball i acumulació que fan les plantes i que aquest afany d´aconseguir fruits massa fàcilment, o sigui, de gastar-nos els diners que encara no hem guanyat, en part ens ha portat a la situació de crisi econòmica que actualment patim.  Algú opinarà que no a tothom li ha anat malament i que hi ha gent que ha sortit beneficiada de l´època de bonança i especulació que hi va haver. És cert, però llavors, enlloc de parlar de plantes, hauríem d’escriure un pots sobre depredadors, i no és la meva especialitat.

Sóc un defensor de l’ús de l´adobat orgànic per moltes raons. Una de pràctica i lògica és que a les ciutats ja hi ha prou substàncies químiques i contaminació com per què els horts urbans siguin un focus més, enlloc d´aprofitar l´oportunitat de permetre el reciclatge de matèria orgànica i reduir l´impacte contaminant. Evidentment això s´aconsegueix al màxim quan reciclem els nostres residus i produïm el nostre propi compost.

De la producció del propi compost en parlaré més endavant però m´agradaria subratllar que no qualsevol substància orgànica té la mateixa qualitat com a adob orgànic i que val la pena assegurar-se un bon producte. El compost, que no faci mala olor i que sigui d´un fabricant registrat és una garantia i val la pena gastar-se una mica més i assegurar un bon resultat. Tot i que poden ser útils en petites quantitats i aportacions freqüents, no m’agraden els residus frescos, com el guano, la sang seca o altres substàncies, cal tenir molta cura i molta experiència per fer-ne un ús adequat.

De totes maneres, l’agricultura no és una ciència exacta, depèn de múltiples factors. Un bon adob en un mal substrat o amb un reg inadequat no donarà el resultat desitjat. No esperem fòrmules perfectes ni recomanacions amb l’exactitud de les matemàtiques, la pròpia experiència ens ha de guiar.

Us deixo l’enllaç al programa de TV3 sobre l´abonat.

Al darrer programa de Benvinguts a l’hort parlo de la impaciència dels urbanites i proposo alguns cultius ràpids, especials per als que comencen i volen obtenir resultats el més immediats possibles. La rúcola, el morritort i el rave són tres plantes que en poques setmanes ens poden donar una petita satisfacció i totes tres són molt fàcils de fer.

Aquests cultius ràpids són interessants per començar però han de ser l’esquer que ens enganxi a cultivar hortalisses més agosarades i de cicle més llarg. Quan el cultiu és més llarg i difícil el resultat pot ser més satisfactori i abundant. Podríem fer una metàfora amb la vida diària i dir que allí on hi ha més esforç i constància també hi ha un premi major. Cultius llargs com les tomaqueres, carbassons o cogombres tenen unes produccions molt grans però també presenten més dificultats.

Però per arribar a la fita cal anar pas a pas i proposar unes primeres experiències més fàcils és una bona manera de donar un primer pas exitós que ens engresqui a anar més enllà. Per tant, no esperem més i comencem a sembrar.