Aquest 2013 fa deu anys que vam començar amb el projecte hort urbà. Va ser la Fundació Terra qui ens va empènyer a portar una taula de cultiu a la fira de Biocultura, en el seu mateix stand. Recordo aquells dies a la fira, reacció de la gent i els comentaris i preguntes. Vam vendre molt poques taules i va costar molt que la gent entengués el que proposàvem. Recordo que vàries vegades hi va haver gent que dubtava que les hortalisses que hi havia a la taula haguessin crescut allí mateix, les tocaven i provaven d´arrencar-les. Més difícil era la cara d´incomprensió d’algunes persones que no acabaven d´entendre què era aquell enginy. Us he de confessar que moltes vegades vaig tenir la sensació de què no tindríem pas èxit.

Després de tot aquest temps, hem crescut i hem evolucionat i allò que semblava una bestiesa ha esdevingut normal i habitual. S’ha generalitzat el nom i la majoria de persones saben què és un horturbà. Les publicacions que hem fet s´han traduït a l´talià i al francès i acostar l´agricultura a la ciutat ja no sembla una bajanada d´uns il·luminats. Hi ha hagut un canvi important. No és només mèrit de l´equip de Tarpuna però hi hem contribuït decisivament i podem afirmar que hem estat pioners en aquest àmbit.

Si hagués de subratllar algun aspecte d´aquests deu anys, escolliria la capacitat d´innovació que vam tenir i l´esforç que va requerir als inicis. Vaig entendre que com més innovadora és la proposta més esforç requereix. Amb aquest aprenentatge hem començat un nou camí en el qual Tarpuna ha esdevingut una cooperativa i l´impacte social l´objectiu principal de les nostres activitats. Celebrem els 10 anys amb cava i seguim endavant!

El meu hort urbà l´any 2003

La preocupació per a una alimentació més sostenible ha portat a analitzar la petjada ecològica que provoca el consum de certs aliments quan provenen de molt lluny. Com és que mengem pomes, taronges, raïm o tomàquets de països llunyans quan tots aquest productes els podem produir a casa nostra? Analitzar la quantitat d’energia consumida en el transport i el conseqüent impacte ambiental fa reflexionar.

Davant d’aquest fet sorgeix amb força la idea de promocionar els productes de proximitat. El concepte de producte Km 0 és una proposta. Es tracta de productes produïts a menys de 100Km del lloc on s’han consumit. Com sempre, la simplificació amb ànims d’etiquetar i classificar és força imperfecte ja que pot ser que tingui menys petjada ecològica el transport en tren des de 500Km que el transport en camió des de 100Km.

Jo estic d’acord en què etiquetar la proximitat amb el nombre de quilòmetres és massa simple. Si em permeteu un paral·lelisme, recordo quan vaig viure lluny de casa un parell d’anys en una època que no hi havia internet (només estem parlant de fa 18 anys!), em vaig sentir més pròxim a molta gent que ara que visc més a prop. Ens escribiem cartes fetes a mà i ens explicavem la vida com ara ja no ho fem. Per tant, la proximitat es pot definir també des d’un punt de vista de conèixer el productor, visitar el lloc on s’ha fet o, fins i tot, participar en el procés de produir.

Ningú discutirà que l’agricultura de més proximitat que existeix és la que fas al balcó de casa, tant per distància com per implicació. Des de Tarpuna hem posat en marxa dos projectes d’agricultura ecològica, a Llinars del Vallès i a Fortià i estem treballant per convidar a possibles consumidors a participar des de dins de la cooperativa en el projecte. Potser n’hi haurà algun que viu a més de 100Km però benvingut serà.

L’agricultura casolana que fem al balcó de casa podem classificar-la dins del que anomenem agricultura d´oci. Una manera de definir l´agricultura d´oci és aquella en la qual l´objectiu principal no és produir el màxim, més aviat passar-ho bé. També es pot dir que és una agricultura en la qual el temps no és un cost, és un benefici, ja que l´estona que dediquem a tenir cura del nostre petit hort ens diverteix, ens relaxa o ens activa, per tant, ens beneficia físicament o psicològicament.

Quan l´agricultura és agricultura d´oci, algunes tècniques o sistemes de cultiu poden ser diferents que a l´agricultura convencional. L´agricultura d´oci sol ser una agricultura d´autoconsum i, per tant, cal produir esglaonadament i val la pena combinar cultius diferents.

Us deixo l´enllaç al programa de TV3 on explico el cultiu per l´autoconsum:

Una altra pràctica molt interessant en els horts d’oci és fer trasplantaments intermitjos per aprofitar al màxim l’espai:

En general tinc la impressió que actuem molt per imitació, fent allò que fa la majoria o fent allò que fa la gent que té un cert prestigi. Crec que estareu d’acord amb mi que sovint tenim poc esperit crític i ens costa replantejar certes pràctiques, prejudicis o mites.

En l´agricultura urbana passa el mateix, sovint els agricultors d´oci imiten els professionals, que és una bona manera de començar. Però amb el temps se n´aprèn i comencem entendre per què es fan certes pràctiques i, de retruc, les modifiquem i les adaptem a les nostres condicions particulars.

En aquest sentit, una de les pràctiques més recomanables d´experimentar és combinar cultius, associar-los i fer sembres esglaonades i variades. Són pràctiques totalment impensables per un agricultor professional ja que farien augmentar els costos de mà d’obra de l´hort però molt recomanables per nosaltres. Els petits horts d’autoconsum de zones tropicals com Venezuela, anomenats “conucos”, van ser una gran inspiració per entendre què significa adaptar les pràctiques agrícoles a la realitat.

Adjunto un enllaç al programa de Benvinguts a l´Hort on parlo de l´associació de cultius.