11/10/04

Calçots urbans

Una iniciativa per fomentar l'agricultura als terrats de la ciutat organitza una calçotada urbana

Esther Romagosa
BARCELONA

G audir de les virtuts de l'agricultura biològica sense moure's de casa ja és possible amb la nova modalitat dels horts urbans. Es tracta d'unes cubetes amb gairebé un metre quadrat de terra i un sistema de goteig propi que permet cultivar enciams, tomàquets, pebrots, cebes, cols, espinacs o, fins i tot, calçots. Només són necessàries dues condicions: tenir una terrassa, un balcó o un pati on toqui el sol i una aixeta d'aigua.
Des de fa gairebé un any i mig, la Fundació Terra, en col·laboració amb Tarpuna Iniciativas Sostenibles -empresa creadora d'aquest disseny d'hort urbà-, porta a terme una campanya per promoure el cultiu de plantes comestibles a la ciutat. En un acte simbòlic celebrat dies enrere, l'associació va fer una plantada de calçots -cultiu adient per a la temporada d'hivern que comença- i va convidar a fer el mateix des dels seus balcons i terrasses a tot aquell qui vulgui unir-se a l'anomenada agricultura urbana. La iniciativa culminarà amb l'organització d'una calçotada popular entre tots els amants d'aquest cultiu el març que ve, moment en què es recollirà "la primera collita de calçots urbans de la història".
La campanya pretén omplir de vida els espais oberts de la ciutat, omplir de verd els terrats i balcons. La idea, que cada vegada té més ressò en el nostre país, ja fa temps que funciona en altres ciutats com Nova York, on els terrats i espais que s'obren entre els gratacels s'omplen de la verdor de les plantes, horts i flors.
Tot i que la quantitat de producció que es pot recollir de les petites parcel·les de terra d'aquests horts urbans no és gaire -l'espai permet plantar uns 12 o 14 enciams, dels petits; o uns 6 calçots-, el que collim sempre ens semblarà molt més bo i gustós que el que comprem als mercats. El més important, però, és que els cultius urbans donen als ciutadans de les grans ciutats l'oportunitat d'apropar-se a la terra, divertir-se i aprendre'n.
No en va un dels clients que més demana aquests horts moderns són les escoles i els centres educatius. Des que es va iniciar la citada campanya l'abril de l'any passat s'han venut uns 250 horts urbans aproximadament. La seva venda s'estableix a través de la botiga virtual de les dues entitats i el preu global de l'equip, que inclou la taula amb la cubeta (d'1,40 per 70 cm) i el sistema de reg propi, és d'uns 250 euros.
La mateixa associació, però, anima a crear altres possibilitats d'hort molt més senzilles i barates. Elements reciclats com una antiga banyera, testos, bidons, caixes de plàstic... poden tornar-se a usar com a recipients per poder-hi cultivar tot allò que vulguem.