Introducció

Habitualment els horts a balcons i terrasses són petits. Solen estar formats per diverses jardineres o una o poques taules de cultiu. Per tant, la quantitat de plantes és reduïda i la quantitat de llavor que es necessita per fer les sembres cada temporada és molt poca.

Per exemple, un sobre de llavor biològica d’enciam conté al voltant de 0,5 grams de llavor. Això significa unes 300-400 llavors. Tot i que sovint es fan servir de 2 a 3 llavors per assegurar la nascència de cada planta que sembrem, la quantitat de plantes que es pot obtenir amb un sobre és molt elevada si ho comparem amb les necessitats d’un petit agricultor urbà.

Independentment de si hem comprat la llavor o l’hem obtingut de les plantes del nostre hort, sempre hi ha la necessitat de conservar una part de la llavor per a properes temporades de sembra.

Què és la llavor

En el llenguatge vulgar i de vegades també en el llenguatge comercial, la llavor és “qualsevol cosa” que serveix per reproduir una planta. Per exemple, els tubercles de la patata o les dents d’all sovint s’anomenen com a llavors, però si parlem amb propietat, no són llavors.

Des d´un punt de vista més estricte i botànic, les llavors són el resultat de la fecundació de l´ovari d´una flor femenina pel pol·len d´una altra flor o de la mateixa flor. Les llavors són estructures vegetals seques, ja que tenen un contingut d’humitat que sol ser menor del 10%. Estan formades per un embrió, que són les cèl·lules que donaran lloc a la planta futura, i per altres teixits que tenen la funció de protegir o alimentar l’embrió en el moment de la germinació.

Es diu que la llavor és un ésser viu ja que, mentre és viable, respira i manté la capacitat de germinar. La germinació de la llavor donarà lloc quan hi hagi humitat a terra. En algunes espècies per induir la germinació també cal una època més o menys llarga de fred o que la coberta de la llavor es degrade per permetre la seva hidratació. No és aquest el cas de les hortalisses, ja que només amb humitat i una temperatura adequada segons cada espècie, n’hi ha prou per provocar la germinació.

La viabilitat

La viabilitat de la llavor és la capacitat que té de germinar i donar lloc a una planta nova. Les llavors es poden mantenir viables un nombre molt variable d’anys, des d’un fins a 10 anys o més. Un lot de llavors no perd la viabilitat de forma sobtada. La proporció de llavors capaces de germinar disminueix progressivament al llarg dels anys.

Aquesta disminució de la viabilitat depèn molt de les condicions demmagatzematge i, per tant, és difícil dir el nombre danys que es pot conservar la llavor duna espècie determinada. Tot i això, a la següent taula donem una orientació del temps mitjà de conservació de diferents espècies:

Espècie
Anys
Bleda
4
Api
5
Albergínia
5
Carabassa
5
Ceba
1
Cols
4
Espinac
4
Pèsol
3
Mongeta
3
Fava
4
Enciam
3
Blat de moro
2
Meló
5
Nap
4
Pebrot
3
Cogombre
5
Rave
4
Pastanaga
3
Tomàquet
3
null

En un Hort Urbà cal una quantitat petita de llavor

null

Llavors de carbassa

null

Una llavor viable és la que és capaç de germinar i donar lloc a una planta

null

Un pot hermètic i ben etiquetat és un lloc ideal per conservar les llavors

La conservació

La llavor no pot conservar la capacitat de germinació de manera indefinida. El manteniment de la viabilitat de la llavor depèn molt de les condicions de magatzematge. Les llavors hortícoles s’han de conservar seques, en un lloc fresc i protegit de la llum. Hem de seguir els consells següents:

  • La llavor s’ha de conservar amb el mínim humitat possible, si se’ns ha humit hem de deixar-la assecar en una safata. Després es guarda en un recipient hermètic per evitar que es torni a humitejar. Per disminuir la humitat es pot afegir gel de sílice dins del recipient de conservació.
  • El lloc de conservació ha de ser fresc, la nevera és un espai òptim per a la majoria de llavors sempre que el recipient o la bossa estigui hermèticament tancada, en cas contrari es pot malmetre.
  • Al recipient o bossa escriurem la data, l’espècie i l’origen de la llavor.

Quan vulguem utilitzar la llavor després d’un període llarg de conservació podem fer una prova de germinació per assegurar-nos la viabilitat. Es tracta de posar algunes llavors a diverses capes de paper humit, a una temperatura de 20-25º (a l’interior de casa) i observar la germinació després d’una o dues setmanes.