La bleda és una hortalissa d’origen mediterrani. Es té certesa que els grecs la feien servir des del segle V aC.
A l’edat mitjana i durant molts segles va ser un aliment bàsic de les societats europees.
La bleda és una hortalissa d’origen mediterrani. Es té certesa que els grecs la feien servir des del segle V aC.
A l’edat mitjana i durant molts segles va ser un aliment bàsic de les societats europees.
Conté vitamines A, C i K. És rica en minerals, especialment el potassi, el calci i el magnesi, per la qual cosa se la considera útil per prevenir l’osteoporosi.
Aporta àcid fòlic i flavonoides que ajuden a prevenir el càncer.
La bleda té propietats laxants i digestives a causa del seu elevat contingut en fibra.
Se sol consumir cuita i és recomanable que no transcorri gaire temps des de la collita al consum ja que es perden algunes vitamines i flavonoides i la fulla adquireix un gust lleugerament amarg.
Juntament amb l’espinac o la remolatxa pertany a la família de les quenopodiàcies.
El seu nom científic és Beta vulgaris. És una planta bianual que durant el primer any de cultiu desenvolupa les fulles i, en el segon, emet les tiges florals.
Segons el cicle de cultiu hi ha varietats de sembra primaveral i d’altres de sembra tardorenca. Aquestes darreres són més resistents a les baixes temperatures.
També es poden diferenciar diferents cultivars pel color de les tiges que poden ser de blanques a vermelles. Al nostre país són habituals les varietats blanques però les vermelles són molt decoratives.
Es poden cultivar a partir de llavor o de planter. En el cas de sembrar posarem 2-3 llavors que germinaran amb facilitat al cap de pocs dies. Es pot començar a collir a partir de 50-70 dies, segons la varietat.
La bleda aconsegueix una mida considerable per la qual cosa requerirà 40-60 cm de separació amb altres plantes. També desenvolupa un sistema radical extens. Per tant no serà convenient tenir-ne més d’una o, com a màxim, dues plantes, en una taula de cultiu Horturbà.
Tot i que no és habitual, també es poden fer sembres més denses amb l’objectiu de collir plantes tendres. Aquesta pot ser una bona pràctica per als mini horts dels balcons.
Al moment de la collita es tallen les fulles exteriors, més grans, i es deixen les interiors. D’aquesta manera s’aconseguiran collites contínues durant uns quants mesos.
És compatible amb enciam, cols, ceba i all. Cal evitar altres hortalisses de la mateixa família com la remolatxa i els espinacs.
Les arrels de la bleda s’estenen molt a l’Horturbà. La planta acaba per ocupar molt d’espai però a l’inici del cultiu la podem associar amb altres plantes de cicle més curt com l’enciam o el rave.
La bleda és una hortalissa que no sol presentar gaires problemes. El pugó pot afectar-la, especialment a la primavera. En èpoques humides amb temperatures fresques, l’oïdi pot infectar les fulles.
Per oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com ara galetes per emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. Donar el consentiment a aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com ara el comportament de navegació o identificadors únics en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament determinades característiques i funcions.