Ceba

La ceba és un dels cultius més antics de la cultura mediterrània. Hi havia conegut a l’antic Egipte.

La ceba té un contingut molt ampli en nutrients, vitamines, fibra i substàncies fitoquímiques com flavonoides, que li confereixen el seu gust característic i propietats medicinals.

Es consumeix de moltes maneres, cuita, crua, en conserva i com a condiment de nombrosos plats de carn, peix o verdures.

És de la família de les liliàcies i el seu nom científic és Allium cep. És una planta bianual. El bulb de la ceba es forma el primer any de cultiu mitjançant l’acumulació de reserves a la base de les fulles. Té un sistema radicular superficial que s’adapta molt bé al cultiu a recipients.

Hi ha molts tipus de cebes, alguns de típics i tradicionals de certes zones geogràfiques. Es classifiquen per la forma del bulb, el cicle de cultiu o ladaptació al clima.

Les cebes necessiten un mínim de durada del dia (fotoperíode llarg) per a la formació del bulb. Segons les necessitats de fotoperíode es poden classificar en:

Varietats d’estiu són les que es cullen a l’estiu i necessiten un fotoperíode llarg. També es coneixen com a varietats de dia llarg.

Varietats d’hivern són les que es cullen a la tardor i l’hivern. Es coneixen com a varietats de dia curt encara que en realitat hauríem de dir de dia “menys llarg”.

També es calsifiquen segons si es cullen tendres o seques. Tot i que totes les cebes es poden collir tendres o seques, les varietats per recol·lectar seques són les que tenen una millor conservació, durant diversos mesos després de la collita.

El color del bulb és una altra característica de diferents varietats. Poden ser blancs, grocs o vermells.

És una planta resistent al fred però requereix temperatures una mica elevades i un mínim de durada del dia per formar el bulb.

Se sol fer de planter. Els cicles més recomanables són la sembra a finals d’hivern i la collita de ceba seca a l’estiu i la sembra a finals d’estiu i la collita de ceba tendra a l’hivern.

Des de la sembra fins al trasplantament poden passar uns 30 o 90 dies segons l’època. Si es trasplanten arran nua, se separa cada planta uns 15-20 cm. Si utilitzem planter de tac, amb dues o tres plantes per tac, cal augmentar la separació fins als 25-30 cm. Si trasplantem les cebes molt juntes obtindrem bulbs més petits.

Si voleu collir els bulbs secs i conservar-los durant diversos mesos, hem d’esperar que les fulles s’assequin, 3 o 4 mesos després del trasplantament.

És compatible amb les solanàcies (tomàquet, pebrot i albergínia), l’enciam, la pastanaga i les cucurbitàcies (meló i síndria).

No és compatible amb l’all o el porro que són de la mateixa família ni tampoc amb les lleguminoses com la fava o el pèsol.

En general, és una hortalissa que sol presentar pocs problemes. La floració prematura és el problema més habitual en el cultiu al balcó. Sol ser deguda a les baixes temperatures, per tant, és més habitual si sembrem la ceba a l’hivern. Si ens trobem amb aquest problema cal eliminar l’espiga floral com més aviat millor.