És una planta de l’Europa mediterrània i també es troba de manera silvestre a regions d’Àsia. Era coneguda des d’antic però el seu cultiu no es va practicar fins al s. XVI a Itàlia.
Propietats nutricionals
És molt rica en substàncies i olis essencials que li donen una aroma característica. Conté vitamina C, minerals. Hi ha el mite que té propietats afrodisíaques.
Es pot consumir en fresc o cuinat com a condiment.
Una mica de botànica
Al costat de la pastanaga i el julivert forma part de les plantes de la família de les Umbel·líferes.
És una planta bianual. Durant el primer any desenvolupa una roseta de fulles carnoses que són les que s’aprofiten per al consum. Al segon any la planta floreix.
Varietats
Hi ha dos grups de varietats. Les varietats verdes són plantes grans i molt rústiques, se solen lligar per blaquejar les fulles. L’altre grup són les varietats daurades, més petites i no necessiten lligar-se ja que blanquegen soles. Aquestes últimes s’adapten millor al cultiu al balcó.
Com cultivar
Es cultiva a la primavera. També aguanta les baixes temperatures i es pot cultivar a la tardor, però el fred de l’hivern pot induir la formació de flor prematura.
Se sol començar en un planter ja que la germinació és lenta. Les varietats verdes, que són més grans, es trasplanten a una distància de 40cm i les daurades, més petites, a uns 25 o 30cm.
És una planta molt exigent en humitat. Durant el cultiu és important no oblidar el reg.
Es pot fer una collita successiva durant diversos mesos, tallant fulles a mida de les necessitats de la nostra cuina.
Associacions de cultiu
És compatible amb les cols, el rave, el tomàquet, el porro, el cogombre, l’enciam o el pèsol. Hem d’evitar les plantes de la mateixa família com la pastanaga o el julivert.
Malalties i problemes
Els pugons i els fongs a les fulles són problemes habituals dels apis.
