El nom d’alfàbrega prové de l’àrab i és originària d’Àsia on és una planta sagrada. Va ser coneguda des de molt antic per les civilitzacions mediterrànies. Pels antics grecs representava la desgràcia i la pobresa. Aquesta mala fama el va durar fins a l’edat mitjana. Actualment forma part de moltes receptes típiques de la cuina mediterrània.
Propietats nutricionals
L’alfàbrega té propietats digestives, estimula la gana i evita les flatulències. Es pot prendre en infusió.
A la cuina és un ingredient imprescindible d’amanides i salses com la salsa pesta.
Una mica de botànica
En llatí el seu nom és Ocinum basilicum. És una planta anual de fulles més o menys grans, segons la varietat. Floreix a l’estiu i atrau molt les abelles i altres insectes pol·linitzadors. Si freguem lleugerament les fulles podrem sentir la seva particular aroma que alliberen els pèls secretors.
Varietats
Potser l’alfàbrega més utilitzada és l’alfàbrega genovesa, de fulles grans i aroma intensa.
També hi ha l’alfàbrega morada, molt apreciada pel color vistós de les fulles i l’alfàbrega de fulla petita.
Com cultivar
Es cultiva de llavor en època càlida, a la primavera o estiu. Agraeix un reg constant i un bon adob i li agrada prou la llum directa.
Quan comença a florir podem tallar els brots i així la planta tornarà a brollar i ens donarà una segona collita.
Les fulles no es conserven ben seques, per tant és recomanable consumir-les de seguida o fer-ne una vinagreta o una salsa i conservar-la. Una altra opció és congelar les fulles.
Associacions de cultiu
És un bon company dels tomàquets, pebrots i albergínies, sempre que tingui prou espai per créixer.
Malalties i problemes
Té pocs problemes. Podeu patir la presència d’alguna eruga.
