És natural de la zona mediterrània i del nord d’Àfrica i ja es cultivava a l’edat mitjana a Castella i Aragó on té una tradició culinària important.
Propietats nutricionals
Té propietats sudoríferes i depuratives i és indicada per a irritacions de pell i mucoses.
Com a medicinal se solen utilitzar les infusions de flors. A la cuina es consumeixen les fulles i de les llavors se n’extreu un oli molt apreciat per controlar el colesterol
Una mica de botànica
És una planta herbàcia anual, amb les fulles amples i amb nombrosos pèls que li donen un tacte molt aspre. El seu nom científic, Borago officinalis, fa referència al seu ús medicinal.
A la primavera desenvolupa les flors de color blau, en raïms molt vistosos i que atrauen molt abelles i altres insectes.
Varietats
Hi ha varietats adaptades a cicles més de tardor o de primavera. Es poden trobar varietats amb les flors de color blanc
Com cultivar
Es pot sembrar a la tardor oa principis de primavera. S’adapta a l’ombra i agraeix un bon reg i un elevat contingut d’adob, tot i que és una planta molt rústica i adaptable.
Per desenvolupar-se correctament cal un recipient de cultiu de 10 litres com a mínim. Les fulles es cullen tendres i de forma esglaonada durant tota la primavera i l’estiu. Després de la floració produeix gran quantitat de llavor i es ressembra de manera natural.
Associacions de cultiu
És una planta que si té un bon recipient aconsegueix una mida força gran, per tant no la podem combinar al costat de plantes petites i és preferible que estigui sola al recipient.
Malalties i problemes
Pràcticament no tenen problemes de plagues ni malalties.
