Una mica d'història

El calçot s´obté a partir d´una varietat de ceba. la ceba és un dels cultius més antics de la nostra cultura. El seu origen se sol situar a l’Orient Mitjà però és coneguda des d’antic per les cultures mediterrànies, per exemple a l’antic Egipte.

Sobre l’origen del calçot hi ha diverses versions, però la més coneguda és la que atribueix l’invent a Xat de Benaiges, un pagès que va viure a Valls (Tarragona) a finals del segle XIX. Xat de Benaiges va posar un parell de brots de ceba al foc i va descobrir casualment un plat que a principis del segle XX ja havia esdevingut habitual en moltes llars del poble de Valls i els seus voltants.

Des de llavors el consum de calçots s’ha convertit en una festa gastronòmica coneguda com a calçotada, especialment popular a Catalunya. Els calçots es couen amb llenya de sarments de vinya i es consumeixen acompanyats d´una salsa típica, la salvichada.

Propietats nutricionals

La ceba en general és una planta amb contingut de vitamines i minerals molt ampli. Se li atribueixen propietats tonificant, diürètiques, digestives i afrodisíaques. En el cas del calçot s’ha comprovat que te un contingut interessant en compostos anticancerígens.

Una mica de botànica

El calçot és cadascun dels brots duna ceba blanca que ha estat replantada. Els brots, a mesura que creixen, es calcen, per això el nom de calçot.

La ceba és una planta de la família de les liliàcies, el seu nom científic és Allium cep i la varietat de la qual s’obtenen els calçots és la Blanca Gran Tarda de Lleida, que destaca per la seva dolçor i pel nombre i mida dels brots , habitualment de quatre a set.

La ceba és una planta bianual, és a dir, que el seu cicle de vida té una durada de dos anys, o el que és el mateix, que no fa flor fins al segon any. El bulb o ceba en sentit estricte, està format per l’acumulació de reserves a la base de les fulles.

Com cultivar

El procés de cultiu del producte té dues fases diferenciades. La primera fase és lobtenció del bulb que es fa com una ceba normal, a partir de la sembra de llavor a finals dany i el trasplantament dels cibulets a principis de primavera. Els bulbs s’arrenquen i es conserven durant l’estiu.

La segona fase és obtenir el calçot a partir de les cebes arrencada. Es planten durant la segona quinzena del mes de setembre. Abans de plantar cal tallar la part superior del bulb per aconseguir que els brots creixin més separats. A mesura que els brots de ceba van sortint es van calçant, és a dir es diposita la terra al voltant de la base per tal de blanquejar els brots.

El cultiu del calçot és típic de les comarques de Tarragona, properes al mar i amb un hivern suau. Tot i així, el calçot també es pot cultivar a zones d’interior on les gelades no siguin gaire permanents. En aquests casos la collita del calçot sol ser més tardana que a les zones de clima suau.

Per cultivar el calçot a l’Horturbà aconsellem fer només la segona fase i, per tant, obtenir cebes per plantar. La dificultat més gran és aconseguir calçar els brots de la ceba amb el poc substrat que hi ha a la taula de cultiu. Per aquest motiu aconsellem fer una o dues línies de plantació, separades uns 40 cm i plantar la ceba força enterrada (uns 10 cm). La distància entre les cebes depèn de la grandària, com més gran sigui el bulb la distància ha de ser més gran doncs el nombre de brots serà també més gran. En general, la distància entre cebes sol ser de 20 a 30 cm.

Associacions de cultiu

El calçot no és compatible amb plantes de la mateixa família com l’all o el porro. Tampoc no és compatible amb la fava.

Són bons precedents de la ceba les solanàcies (tomàquet, pebrot i albergínia) i l’enciam.

Malalties i problemes

El cultiu del calçot no sol presentar problemes importants