La calèndula és originària de l’Orient Mitjà, però ja es cultivava a Europa al segle xii. Molt apreciada des de l’antiguitat per les seves propietats medicinals, actualment es fa servir molt en jardineria per la seva floració vistosa i persistent.
Propietats nutricionals
S’utilitza en cremes i ungüents destinats a la cura de la pell i al tractament de molts tipus d’afeccions cutànies: ferides, picades, cremades de sol, berrugues, etc.
A la cuina es poden utilitzar els pètals frescos per donar color i varietat a les amanides o guisats.
Una mica de botànica
La calèndula és una planta herbàcia una mica llenyosa a la base que se sol cultivar com a anual. Les fulles tenen la punta arrodonida, poden arribar a assolir més de 10 cm de longitud, i inicialment formen una roseta de la qual surten els brots florals. Floreix des de la primavera fins ben entrada la tardor. Les flors són compostes, de color groc ataronjat, si bé es poden trobar varietats amb diferents colors de flor.
Varietats
Al mercat es troben moltes varietats seleccionades per les seves propietats ornamentals, especialment pel color, mida i abundància de la floració. Hi ha calèndules amb colors que varien des del groc clar fins al taronja viu.
Com cultivar
Tot i la seva rusticitat, agraeix un mitjà de cultiu ben adobat i un reg constant. Es pot sembrar a finals d’hivern, en un petit hivernacle protegit del fred per accelerar la germinació i trasplantar el recipient definitiu a principis de primavera. En poques setmanes comença a florir, i no deixarà d’adornar amb les flors el nostre balcó fins a l’arribada de l’hivern.
A la tardor es pot optar per conservar la planta per a l’any següent. A finals d’hivern es pot podar i trasplantar a un test nou, però és preferible tornar a fer la sembra i reiniciar el cultiu, ja que les plantes joves són més vigoroses i tenen un port més bonic que les velles. Les flors es recol·lecten quan estan obertes.
Associacions de cultiu
Com que és una planta anual i de port petit es pot combinar amb hortalisses com tomàquets, albergínies o cebes. Es considera una planta interessant per combinar amb altres cultius ja que promou la presència de depredadors de plagues com el pugó.
Malalties i problemes
Durant el cultiu hi pot haver problemes de pugons o erugues, que s’alimenten de les fulles, però les plagues no solen causar danys importants.
