És originària del sud i l’est d’Europa. La camamilla ja era coneguda des d’antic pels egipcis. Des de llavors ha estat d’ús comú com a planta medicinal a totes les cultures mediterrànies.
Propietats nutricionals
Té nombrosos components amb efectes positius sobre la salut. Afavoreix la digestió, evita els còlics i les flatulències i és tranquil·litzant. En aplicació externa s’usa per a les afeccions de la pell i la conjuntivitis i és component de xampús.
Una mica de botànica
És una planta herbàcia de 30 a 40 cm d’alçada i cicle anual. El nom científic de chamomilla prové del grec i fa referència a l’olor de poma. Les fulles són molt característiques, molt dividides, pinnades i de color verd intens. Les flors formen el típic capítol floral de la família de les compostes, de color groc amb bràctees blanques
Varietats
La camamilla és una espècie silvestre que de la qual no se’n troben varietats.
No hem de confondre la camamilla amb espècies similars, com la camamilla dels camps (Anthemis arvensis ) o la camamilla de maó (Santolina chamaecyparissus).
Com cultivar
Es sembra la llavor a principis de primavera. Si es deixen algunes flors a la planta, es ressembra sola fàcilment d’un any a un altre.
El cultiu de la camamilla és molt simple. Agraeix un lloc assolellat i substrat sense excés d’humitat. És resistent a la sequera, però agraeix un reg regular. S’adapta força bé a diferents tipus de sòls. Floreix a mitjan primavera i durant tot l’estiu.
Els capítols florals es recol·lecten a mesura que es van obrint, i es conserven ben assecats a l’ombra i en un pot hermètic.
Associacions de cultiu
Com que és una planta anual es pot cultivar al costat d’hortalisses com la tomaquera, enciams i cebes.
Malalties i problemes
Presenta pocs problemes de malalties. De vegades algun pugó o podriment de l’arrel si la planta té humitat excessiva.
