Una mica d'història

És una herba originària d’Europa. Tot i que ja era utilitzada pels antics romans no se’n va estendre el cultiu a Europa fins a finals del s. XVI.

Propietats nutricionals

Conté compostos de sofre que li donen l’aroma característica, similar a altres espècies de la seva família (ceba i all).

És molt ric en vitamina C i també conté carotens, vitamines A i B, calci i ferro. És estimulant de la gana, afavoreix la digestió i té propietats antisèptiques.

Es consumeixen les fulles com a condiment d’amanides, peixos, truites o salses.

No es conserva gaire bé. És preferible consumir-ho fresc o bé congelar-ho.

Una mica de botànica

El seu nom en llatí és Allium schoenoprasum i és de la família de les liliàcies, igual que la ceba, l?all o el porro.

És una planta pluriennal que forma uns bulbs petits, poc evidents. Té moltes fulles petites, de forma cilíndrica. Les inflorescències són molt vistoses de color rosat.

Varietats

Hi ha varietats de flor blanca i de fulles més fines, encara que no és fàcil trobar-les als comerços.

Hi ha una espècie molt similar, l’all xinès Allium tuberosum, de flors blancar, arrel tuberosa i de gust més fuert, molt utilitzat a la cuina xinesa i japonesa.

Com cultivar

Es cultiva molt bé en recipients. Es pot començar el cultiu de llavor, quan les temperatures són càlides, a finals de primavera oa finals d’estiu. També és molt fàcil de reproduir a la primavera per divisió de mates.

Requereix un reg constant i prefereix la llum directa encara que tolera una mica l’ombra. S’han de tallar les fulles abans que comenci a florir. Es poden fer tres o quatre talls des de primavera fins a l’hivern.

Tot i que aguanta el fred, en zones de clima continental cal protegir la planta de les gelades hivernals.

Associacions de cultiu

És preferible no cultivar-lo al costat d’altres liliàcies com la ceba, el porro o l’all. És un bon company de les umbel·líferes com la pastanaga o el julivert.

Malalties i problemes

No sol presentar problemes importants si està ben abonada. És sensible a la mosca de la ceba, els trips i, quan té massa humitat, alguns fongs de fulla.