És orginiària d’Àsia o Àfrica. Cultivada des d’antic a Mesopotàmia i també per les antigues civilitzacions mediterrànies.
Propietats nutricionals
El fruit té molt de contingut en aigua i poc valor nutritiu. Té quantitats interessants de potassi i propietats diürètiques.
Es consumeix en amanides i gaspatxos. Antigament era un ingredient habitual de sopes i estofats.
Una mica de botànica
El nom en llatí és Cucumis sativus i pertany a la família de les Cucurbitàcies. Les tiges i les fulles estan cobertes de pèls que donen a la planta un aspecte aspre. És una planta enfiladora. Les flors són unisexuals.
S’adapta molt bé al cultiu en recipients perquè l’arrel no és gaire profunda. A diferència de les altres cucurbitàcies no sol tenir problemes de fecundació del fruit ja que moltes varietats són partenocàrpiques.
Varietats
Hi ha varietats de fruit de diferents mides, formes allargades o arrodonides i diferents colors (de verds a grocs). Les varietats del tipus francès són les més habituals, uns 20 cm de longitud i de pell verda. Es consumeixen en fresc. Les varietats del tipus espanyol o curtes són cogombres petits, de 15 cm o menys i són verds amb ratlles grogues. Es poden utilitzar per a conserves o consumir en fresc. Finalment, les varietats de tipus holandès són més llargues, 25 cm o més i en forma de punta. Es consumeixen frescos.
Com cultivar
No tolera les baixes temperatures. Se sol fer la sembra a la primavera, quan no hi ha risc de gelades, o abans, si es disposa d’un racó assolellat i protegit del fred.
Es pot fer directament de llavor o començar amb planter. Des de la sembra fins al trasplantament poden passar-hi uns 30 dies.
Hem de tenir en compte que és una planta que creix molt i ocuparà molt espai al recipient. Requereix una separació d’uns 35 cm amb altres plantes i és molt útil proporcionar-li un tutor mitjançant una canya o fils. També es pot deixar que creixi de manera rastrera.
En general, la collita comença a partir d’uns 60 dies del trasplantament i uns 15 dies després de l’aparició de les primeres flors femenines. La collita és contínua durant tot l’estiu fins que esgota els nutrients del recipient o les baixes temperatures de la tardor n’afecten el creixement.
El fruit es cull immadur. Si es deixa madurar perd el color verd i es torna fibrós i amarg.
Associacions de cultiu
S’associa bé amb el blat de moro, el qual serveix de tutor. També es pot associar amb pèsols, mongeta, pastanaga i remolatxa.
És preferible evitar hortalisses de la mateixa família com el carbassó, el meló o la síndria. Tampoc no conviu bé amb el tomàquet o les patates.
Malalties i problemes
Són problemes habituals els pugons, la mosca blanca i els cargols i llimacs, que es comenten les fulles. A finals d’estiu, quan la humitat ambiental és més gran, és habitual que les fulles pateixin infeccions d’odi.
