És natural de diverses zones de la costa europea. Ja la cultivaven els egipcis cap al 2500a.C. Va ser cultivada a tot Europa durant l’edat mitjana i ja s’utilitzava per eliminar la borratxera en època dels antics romans.
Propietats nutricionals
És molt rica en vitamines, minerals i fibres. Conté molts glucosinolats que prevenen diversos tipus de càncer.
Es consumeix crua, cuita, fermentada, en sucs o amanides. Val la pena aprofitar les fulles exteriors per fer saltats de verdures ja que són molt riques en nutrients.
Una mica de botànica
Pertany a la família de les crucíferes, igual que el rave, la col-i-flor, el bròquil o el nap. Forma part de l´espècie Brassica oleracea.
És una planta bianual que durant el primer any de desenvolupament les fulles superiors formen una col al voltant de la gema terminal que acumula reserves nutritives. El segon any emet una tija que donarà lloc a les flors.
Varietats
Dins les cols col, hi ha tres grans grups, les de fulla llisa i col blanc, les de fulla arrissada, també conegudes com a cols de Milà i les de fulla vermellosa o cols llombards.
Dins aquests grups podem trobar diferents varietats segons l’adaptació al clima. Les varietats de tardor-hivern toleren molt bé les baixes temperatures mentre que les de primavera-estiu estan adaptades a temperatures més elevades.
Com cultivar
És una planta de creixement lent. Es fa de planter o de llavor. Tot i que es pot cultivar gairebé tot l’any és preferible trasplantar-la durant la primavera o la tardor i evitar els mesos d’estiu.
El trasplantament a finals d’estiu o principis de tardor permet tenir l’hort ocupat durant els mesos d’hivern. També es pot trasplantar a finals dhivern. És una planta que aconsegueix unes dimensions força grans, necessita de l’ordre de 40-60cm de separació i un contenidor de 30 litres. La collita de la col es pot fer quan la col té consistència. Això sol passar a partir dels tres mesos, segons la varietat. Es conserva bé a la nevera durant moltes setmanes.
Associacions de cultiu
És recomanable associar-la amb altres hortalisses de creixement més ràpides. Es compatibles amb la ceba, l’all, el pèsol, l’api, la fava o la remolatxa.
Malalties i problemes
Són habituals les plagues de pugó i algunes larves com la papallona de la col, que es menja les fulles, o la mosca de la col, que perfora la tija. També es pot veure afectada per cargols i llimacs.
