Les plantes s’alimenten de nutrients minerals que hi ha al substrat i que extreuen a través de les arrels. Perquè aquests nutrients puguin ser absorbits per la planta han d’estar solubilitzats a l’aigua del substrat. Les plantes només poden absorbir nutrients que estan dissolts a l’aigua.
Els microorganismes descomponen la matèria orgànica que fem servir com a adob. Aquests microorganismes són fonamentalment bacteris i fongs que aconsegueixen energia per viure. En la mesura que la matèria orgànica és descomposta, els minerals que la formaven són alliberats i passen a ser minerals solubles que poden fer servir les plantes. Aquest procés es coneix com a mineralització de la matèria orgànica.
La matèria orgànica que utilitzem com a adob disposa d’una quantitat important de nutrients mineralitzats i la planta en té a la vostra disposició. Si utilitzem adobs líquids, solen tenir major quantitat de minerals solubles però el seu efecte és més a curt termini.
La mineralització de la matèria orgànica és progressiva. Els primers 2-3 mesos es mineralitza la que és més fàcilment descomponible. La resta pot trigar mesos o fins i tot anys. En èpoques de més temperatura, la mineralització és més gran. Si remenem el substrat també accelerem la descomposició i, per tant, la mineralització.
El control de l’abonat
Ja que l’aportació de nutrients de la matèria orgànica és progressiva, és interessant controlar el nivell d’abonat de l’hort per saber quan cal afegir-hi més adob. Hi ha tres maneres complementàries de realitzar aquest control:
Calendari: tenir una llibreta on apuntar quan realitzem l’últim abonament i el tipus de compost o abonament que utilitzem pot ser de molta ajuda.
Observació de la planta: les fulles de color groc (clorosi), els marges de les fulles de color violaci o les puntes de les fulles cremades poden ser símptoma de manca d’algun nutrient.
Control de la conductivitat elèctrica: la presència de minerals a terra redunda en un augment de la conductivitat elèctrica. Mesurar aquesta dada ens dóna una valuosa informació del nivell general de minerals, i per tant, del nivell general d’adob.
El conductímetre “Fertometer” és un aparell que mesura la conductivitat directament en el substrat de l’hort. El funcionament és senzill. Es clava la sonda i es prem el botó de mesura. Si la llum és verda, vol dir que el nivell d’abonat és correcte, si és vermell, vol dir que és excessiu i si és groga, el nivell és baix i cal abonar.
Hem d’usar el conductímetre quan el substrat està humit, per exemple poca estona després del reg, una o dues hores. Si fem la mesura amb el substrat molt sec, el resultat pot no ser representatiu.
La informació que dóna el conductímetre és una mesura del nivell general de sals minerals, però pot passar que el nivell general sigui òptim i, per alguna raó desconeguda, el nivell d’algun nutrient en particular sigui massa baix.
El pH és la mesura de l’acidesa o de l’alcalinitat d’un líquid, en el nostre cas, de l’aigua del substrat. El pH mesura l’activitat dels ions hidrogen o protons (H+). Els substrats àcids tenen un pH baix, menor de 7 i els substrats bàsics o alcalins, un pH alt, més gran de 7. El pH de 7 es considera neutre.
El pH té una influència decisiva a la disponibilitat de nutrients per a la planta. La majoria d’hortalisses cultivades en substrats orgànics s’adapten bé a pH lleugerament àcids, entre 5,5 i 7. Si el pH és molt àcid (menor que 5,5), la planta pot tenir problemes per absorbir nutrient com el calci, el magnesi o el fòsfor. Si el pH és molt bàsic (més gran de 8) hi pot haver problemes d’absorció de ferro o manganès.
La fertilització de les plantes és molt més complexa que afegir adob quan falta a la planta. A banda del pH, hi ha molts factors que poden influir en l’absorció de nutrients:
En conclusió es tracta de buscar un equilibri entre un abonat correcte, un bon substrat i un maneig correcte de l’hort. Hem de pensar en el substrat com en un bon vi, que hem de cuidar perquè maduri i millori amb el pas dels anys.
