Introducció
Començar sempre és un moment especial en qualsevol activitat. A l’hort aquest moment sol coincidir amb la sembra de la llavor. Però sembrar no és tan senzill com sembla.
Planter o sembra directa?
Sembrar directament a l’hort o fer un planter en un recipient més petit és la primera pregunta que hem de resoldre abans de començar.
Realitzar un planter té dos avantatges importants: redueix el temps de cultiu i permetem que l’hortalissa comenci amb avantatge respecte a les males herbes que li poden fer la competència. L’inconvenient més important és que el planter és delicat i que algunes plantes poden tenir problemes durant el trasplantament ja que són sensibles als danys a les arrels.
Algunes espècies són molt resistents al trasplantament, per exemple l’enciam o les cols, i tradicionalment es trasplantaven arrel nua. Altres plantes com el carbassó, la síndria o el cogombre són més sensibles al trasplantament i només es pot fer planter en un tac de substrat i el trasplantem amb totes les arrels senceres.
Algunes hortalisses com la pastanaga o el rave no se solen fer de planter perquè és fàcil que es facin malbé durant el trasplantament. Les pastanagues solen sortir una mica deformes i els raves petits. Tot i així, és possible fer servir el planter si tenim molta cura en el moment del trasplantament.
Com a conclusió podem afirmar que totes les hortalisses es poden fer amb planter però que en algunes haurem de tenir més cura que en altres en el moment del trasplantament.
El recipient
Podem fer servir molts tipus de recipients. Des de recipients reutilitzats com a pots de iogurt fins a safates de cultiu amb alvèols. Si reutilitzem recipients, no hem d’oblidar fer un forat per al drenatge.
Des de fa pocs anys hi ha alguns recipients que permeten trasplantar sense haver de treure la planta del test. Per exemple, els pots de torba són prou resistents per poder cultivar la planta però quan es planten a l’hort es desfan i permeten que les arrels es desenvolupin.
Un altre tipus de recipient és el jyffi, un tac de torba que quan s’hidrata s’infla i forma un petit cilindre. Solen tenir un petit forat per posar-hi la llavor i, de la mateixa manera que els pots de torba, es planta sencers.
Quantes llavors hi poso?
En teoria, una llavor dóna lloc a una planta i, per tant, no hauríem de posar més. Però a la pràctica passa que segons la qualitat de la llavor i el maneig pot passar que no totes les llavors germinen. Per tant, sol ser habitual posar dues o tres llavors per assegurar-nos.
Si hi posem diverses llavors pot passar que germinen moltes i hem d’esbandir i deixar una sola planta. Això és important quan no ens convé tenir dues plantes juntes, com a les hortalisses d’arrel (pastanaga, rave, remolatxa) o en altres com l’enciam. En altres espècies no és tan important ja que, tot i tenir més d’una planta, és com si n’hi hagués una de sola (seria el cas de la mongeta o el pèsol).
Profunditat de sembra
Una norma general és que la llavor s’ha d’enterrar entre una i dues vegades el diàmetre. Si se sembra massa profund li costarà molt sortir, en canvi, si se sembra molt superficialment pot ser que la llavor s’assequi i no germini.
Per tant, llavors grans com la mongeta o la fava, es poden enterrar entre 1 i 2 cm de profunditat. Mentre que llavors petites com l’enciam o la tomaquera han d’estar a 1 o 2 mil·límetres, gairebé superficialment. En general, tenim tendència a enterrar massa les llavors.
La germinació
La llavor està preparada per sobreviure molts anys abans de germinar. En certa manera està com a adormida. Per trencar aquest somni i començar a germinar necessita una temperatura i una humitat adequades.
En general les plantes d’estiu com el tomàquet, l’albergínia o la carbassa solen necessitar temperatures més càlides per germinar, de l’ordre de 20-25ºC, mentre que verdures de primavera o tardor com l’enciam, la fava o les cols poden germinar a temperatures d´uns 15ºC.
La majoria d’hortalisses germinen menys d’una setmana si les condicions d’humitat i temperatura són bones. Algunes, com la pastanaga, l’api o el julivert, són més lentes. El julivert pot demorar fins a un mes. Posar les llavors en remull unes hores abans de la sembra és una manera eficaç daccelerar la germinació.
De la llavor surt una llavor planteta que té unes fulles embrionàries diferents de les fulles normals. Són els cotiledons. Aquesta planteta incipient en diem plàntula i en la majoria d’hortalisses té dos cotiledons.
Durant els primers dies la plàntula és molt delicada i hem de vigilar especialment que no s’assequi. Una safata de germinació amb tapa o un petit mini hivernacle pot ajudar a evitar la dessecació i les baixes temperatures de la nit.
El trasplant
El cultiu en planter és més delicat que l’hort. Les plantes i els recipients són petits i, per tant, més sensibles assecades, freds i qualsevol altre problema.
El trasplantament es fa quan les arrels ja han colonitzat tot el recipient. Això passa quan la mida de la planta és similar a la del recipient. Per tant, si fem el planter en recipients grans podem esperar més temps al trasplantament. Per exemple, un enciam en un pot d’1 litre pot trigar a trasplantar-se fins a 5-6 setmanes. En conseqüència, el temps de cultiu a l’hort serà més curt.
Procurarem plantar a la distància recomanada per a cada espècie.
