Enciam

Alguns autors situen l’origen d’aquesta verdura a les regions temperades de l’Europa Oriental. Fa marxada de la nostra cuina des d’antic. Ja era conegut per les antigues civilitzacions romanes i gregues però sembla que van ser els egipcions els primers a cultivar-la. Actualment és un cultiu molt estès a tot el món.

Se li atribueixen propietats tranquil·litzants. És efiacz per tractar l’insomni i el nerviosisme. També s’usa com a antiinflamatori per tractar cremades solars. Recomanable en cas d’úlcera d’estómac.

Té un elevat contingut en vitamines del complex B, vitamina A i, en algunes varietats, un contingut apreciable de vitamina C. Pel que fa a minerals té un elevat contingut en potassi i un contingut interessant a Calci.

Es pot consumir fresca o cuita. El consum en fresc és el més tradicional i s’aconsella no tallar l’enciam molt abans de consumir-lo, ja que es poden perdre algunes de les propietats.

Fa marxada de la família de les compostes. Com el seu nom indica, aquesta família botànica es caracteritza per tenir les flors compostes de moltes floretes més petites. Per exemple, les flors de les margarides o del gira-sol són compostes.

El seu nom científic és Lactuca sativa. És una planta anual que forma un cabdell més o menys atapeït amb fulles de formes i consistències molt diferents, segons la varietat. Al final del seu cicle la planta forma una tija floral al centre del cabdell, a l’extrem de la qual es formaran diverses flors compostes formant una inflorescència amb aparença d’una sola flor. La fase de fructificació també es coneix amb el nom d’espigat.

Hi ha moltes varietats d’enciam, les més comunes al nostre país són les següents:

Enciam romana: és la més tradicional encara que en els darrers anys ha estat substituïda per altres varietats. Com que no forma un cabdell molt consistent cal lligar les fulles dues setmanes abans de la collita per blanquejar-les.

Enciam francès o trocadero: de fulles mantegoses i llises, molt saborosa.

Enciam iceberg: forma un cabdell molt atapeït, té una textura molt consistent i es pot escaldar.

Enciam meravella: és la que proporciona millors resultats a l’Horturbà, molt saborosa.

Enciam fulla de roure: les fulles són de color vermellós i molt ondulades. Dóna color a les amanides.

El cultiu és molt ràpid i es pot fer gairebé tot l´any sempre que no hi hagi perill de gelades fortes. A l’estiu, les elevades temperatures a què pot arribar l’Horturbà poden provocar l’espigat prematur. La primavera i la tardor són les millors èpoques per plantar-ho.

El més fàcil és aconseguir el planter per transplantar-lo al nostre hort. La collita es pot fer en 1,5-3 mesos, depèn de la varietat i l’època de l’any. Si s’endarrereix massa la collita correm el risc que l’enciam floreixi i es torni amarg.

Si volem fer el nostre propi planter hem de comptar que des de la sembra fins al trasplantament cal com a mínim un mes.

En la varietat anomenada Romana cal lligar les fulles 15 dies abans de la collita. D’aquesta manera, les fulles de l’interior, en no estar en contacte amb la llum, perden la clorofil·la i queden de color grogós – blanquinós.

En el moment de collir es pot optar per tallar unes poques fulles i deixar la planta a l’hort fins a la propera amanida.

Si collim tot l’enciam i no traiem l’arrel, aquest rebrotarà i ens donarà algunes fulles més en pocs dies.

És compatible amb el cogombre, ceba, rave, tomàquet i pastanaga. Cal evitar posar-la a prop d’espècies de la mateixa família com l’escarola.

Com que és un cultiu molt curt és molt aconsellable associar l’enciam amb altres cultius més llargs com la ceba o el tomàquet, de manera que, un cop collida l’enciam, els altres cultius ocuparan el seu espai. És el que coneixem com a cultiu en successió i ens permet treure molt profit de poc espai.

Pugó

Floració prematura

Mosca blanca