És originària de l’Índia però ja era consumida pels antics egipcis i molt valorada a l’època de les antigues civilitzacions grega i romana. Al segle XIX va ser introduïda a Amèrica pels europeus.
Al s.XIX es va desenvolupar un sistema de cultiu forçat en una cambra climatitzada i fosca per obtenir fulles completament blanques. Aquest tipus de cultiu es coneix com a endívia.
Rica en potassi, àcid fòlic, ferro, calci, magnesi i antioxidants. Té continguts moderats en vitamines A i B. Els principis amargs la fan indicada per estimular la secreció de la bilis i prevenir els càlculs biliars.
Se sol consumir fresca en amanides.
El seu nom científic és Cichorium endívia. És de la família de les composta, igual que l’enciam i la carxofa. És característica d’aquesta família botànica, la flor composta, formada per petites flors que formen allò que es coneix com a capítol i s’aprecia com una sola flor.
És una planta bianual, que floreix durant el segon any de cultiu. Les fulles de la majoria de les varietats són arrissades.
Es distingeixen els grups de varietats de fulla arrissada i de fulla ampla. Dins de les varietats de fulla arrissada destaquen les varietats Wallones, que són escaroles molt grans i resistents al fred. També són populars les varietats de cabell d’àngel que, com el seu nom indica, tenen unes fulles molt arrissades i fines. Dins aquests dos grups trobem moltes varietats que es classifiquen segons l’època de collita en varietats d’hivern, tardor o primavera.
Hi ha varietats específiques per al cultiu d’endívies.
La millor època per cultivar-la al balcó és la tardor però també es pot fer a la primavera. Durant les primeres setmanes de cultiu hem d’evitar les gelades o la calor excessiva. En zones de clima temperat se sembra a la tardor o hivern i es cosecah a l’hivern o primavera. Si volem escaroles de millor qualitat hem d’esperar a collir després dels primers dies de fred perquè es tornen més dolços.
Se sol fer a partir de planter que es pot sembrar en pots o safates. El temps de planter és de 40 dies. En general el cultiu dura una mica més que els enciams, de 7 a 12 setmanes.
Algunes varietats formen un cabdell força atapeït i amb les fulles interiors blanques. En les varietats uqe no formen aquest cabdell els agricultors solen lligar les escaroles per blanquejar-les. Una solució fàcil és posar un plat a sobre un parell de setmanes abans de collir.
Hem d’evitar l’enciam, que és de la mateixa família. És compatible amb la ceba, l’all i el tomàquet.
És una planta força rústica i presenta pocs problemes, sobretot si la cultivem en èpoques de poca calor. Es pot veure afectada per pugó o llimacs.
