Cultius

L'alfàbrega
L'all
L'api
El blat de moro
La bleda
El Boixac
La Borraina
El calçot
La camamilla
La Caputxina
El carbassó
La ceba
El cibulet
El Cogombre
La Col de cabdell
L'enciam
L'escarola
L'espinac
La Fava
L'herba dels canonges
La Menta
La Mongeta
El Morritort
L'orenga
La pastanaga
La patata
El Pebrot
El pèsol
El rave
La remolatxa de taula
La rúcola
El tomàquet

L'herba dels canonges

Una mica d'història | Propietats nutricionals | Una mica de botànica
Varietats| Com cultivar | Associacions | Malalties i problemes

Una mica d'història

Originaria d'Europa i coneguda des de fa segles, era cultivada com a enciam d'hivern fins que va decaure el seu ús durant els segles XVIII i XIX degut a l'aparició de varietats d'enciam adaptades a l'hivern. El seu nom fa referència al seu cultiu en els horts dels monestirs. Fins fa poc era bastatnt desconeguda però en els darrers anys s'ha tornat a posar de moda a les cuines dels països europeus.

És una planta habitual a les zones fredes d'Europa

Propietats nutricionals
És una bona font de betacarotè, vitamina C i àcid fòlic. Te propietats diürètiques, depuratives i laxants. S'utilitza fresca en amanides. No es conserva bé i cal consumir-la de seguida després de la collita. Potser aquesta és una de les causes de que no s'hagi estès gaire la producció i la comercialització d'aquesta planta.	A l'hivern és un bon substitut de l'enciam a les amanides

Una mica de botànica
El seu nom científic és Valerianella locusta i és de la família de les Valerianàcies. Es troba de forma natural en zones fresques d'Europa. Les varietats seleccionades pel cultiu són de sabor més suau que la planta silvestre.	La floració es dona a la primavera

Varietats
Hi ha dos grups principals de varietats, les de fulla gran i les de fulla més estreta i planta més compacta, que són les que es cultiven habitualment a Europa.

Com cultivar

No s'adapta bé a la calor i la falta d'aigua, per tant cal cultivar-la a la tardor i hivern. Es sembren de llavor a partir de mitjans d'estiu, quan les temperatures comencen a ser més fresques. Es sembra en files o a voleig i s'aclareixen deixant uns 10cm entre plantes. Com que la llavor germina amb dificultat és interessant posar-les en remull un o dos dies abans de la sembra. Es cull fins a la primavera ja que amb l'arribada de les primeres calors la planta espiga.

Collia esglaonada d'herba dels canonges

Associacions de cultiu
Com que és un cultiu petit es pot cultivar entre els espais d'altres plantes de cicle més llarg com porro, nap, pastanaga o col.	Es pot associar amb la pastanaga

Malalties i problemes
És una planta molt rústica que no sol presentar problemes importants. Com que es cultiva a la tardor i l'hivern només pot presentar algun problema de fongs a les fulles.