Cultius

L'alfàbrega
L'all
L'api
El blat de moro
La bleda
El Boixac
La Borraina
El calçot
La camamilla
La Caputxina
El carbassó
La ceba
El cibulet
El Cogombre
La Col de cabdell
L'enciam
L'escarola
L'espinac
La Fava
L'herba dels canonges
La Menta
La Mongeta
El Morritort
L'orenga
La pastanaga
La patata
El Pebrot
El pèsol
El rave
La remolatxa de taula
La rúcola
El tomàquet

El Pebrot

Una mica d'història | Propietats nutricionals | Una mica de botànica
Varietats| Com cultivar | Associacions | Malalties i problemes

Una mica d'història
És originària de la zona dels Andes, a Amèrica. Es cultivava des de molt antic, fa més de 9000 anys, a les civilitzacions centre i sudamericantes. Actualment forma part molt important de la cultura gastronòmica d'Hispanoamèrica, especialment les varietats picants.	És originària de les regions andines

Propietats nutricionals
Es molt ric en vitamines, especialment la vitamina C i també A, E i B. L'elevat contingut en antioxidants li dona propietats preventives contra el càncer i l'arteriosclerosis. Es consumeix fresc en amanides o cuit, però en aquest cas no conserva el contingut de vitamina C.	És un dels fruits més vitamínics

Una mica de botànica
De la família de les solanàcies, el nom científic és Capsicum annuum. Existeix una gran diversitat d'espècies i varietats de diferents formes, colors de fruits i tamanys. Existeixen espècies de la mateixa família com Capsicum baccatum o Capsicum chinense, dels quals s'obtenen fruits picants.	La flor és blanca, amb cinc pètals

Varietats

Les varietats de pebrots són molt diverses i és complicat classificar-les. Una primera diferenciació seria entre varietats dolces i varietats picants. Dins les varietats dolces hi hauria les de fruit vermell i carnós, que es solen consumir en fresc. Un altre grup de varietats dolces, serien els pebrots italians, menys carnosos i més allargats, que es cullen verds i s'utilitzen per cuinar. Hi ha varietats com els pebrots del Piquillo, petits i vermells, que s'utilitzen per fer conserves. Les varietats picants s'anomenen també bitxos, solen tenir una forma més allargada. N'hi ha de vermells i de grocs.

Hi ha molta diversitat de fruits

Com cultivar

Li agraden les elevades temperatures i es cultiva a l'estiu tot i que no és tan exigent en calor com les altres hortalisses d'estiu. En el cultiu en balcons a vegades les arrels pateixen l'excés de calor i és més productiva a finals d'estiu. Les varietats italianes són més productives i rústiques que les vermelles. Es pot sembrar o trasplantar quan les temeperatures són suaus, a l'abril-juny. La planta és bastant gran, necessita uns 50 cm de separació. La collita pot començar a partir d'un mes del trasplantament i s'allarga fins a la tardor.

Les varietats italianes són més productives y s'adapten millor al cultiu en recipients

Associacions de cultiu
És compatible amb tomàquet, albergínia i alfàbrega.	Es compatible amb l'alfàbrega

Malalties i problemes
És un cultiu que no sol presentar gaires problemes. L'excés de sol pot provocar el planxat del fruit, que és un problema estètic. L'excés de temperatura i reg irregular pot provocar avortament floral. Es pot veure afectat per pugó i alguna eruga.	Els pugons poden afectar les fulles