Cultius

L'alfàbrega
L'all
L'api
El blat de moro
La bleda
El Boixac
La Borraina
El calçot
La camamilla
La Caputxina
El carbassó
La ceba
El cibulet
El Cogombre
La Col de cabdell
L'enciam
L'escarola
L'espinac
La Fava
L'herba dels canonges
La Menta
La Mongeta
El Morritort
L'orenga
La pastanaga
La patata
El Pebrot
El pèsol
El rave
La remolatxa de taula
La rúcola
El tomàquet

La camamilla

Una mica d'història | Propietats nutricionals | Una mica de botànica
Varietats| Com cultivar | Associacions | Malalties i problemes

Una mica d'història
La planta és orginària del sud y l´est d´Europa. La camamilla ja era utilitzada pels antics egipcis i des de llavors ha estat una valuosa planta medicinal per a totes les cultures mediterrànies.	S'utilitzava a l'antic Egipte

Propietats nutricionals
Té nombrosos components amb efectes positius per a la salut. Afavoreix la digestió, evita còlics, flatulències i digestions pesades, i és tranquil•litzant. En aplicació externa s’utilitza per a les afeccions a la pell i la conjuntivitis, i com a component de xampús per als cabells rossos.	La infusió de camamilla té propietats digestives

Una mica de botànica
És una planta herbàcia de 30 a 40 cm d’alçada, amb un cicle anual. El nom científic de chamomilla prové del grec i fa referència a l’olor de poma. Les fulles són molt característiques, molt dividides, pinnades i de color verd intens. Les flors formen el típic capítol floral de la família de les compostes, de color groc amb bràctees blanques.	La flor composta o capítol floral format per moltes petites flors agrupades

Varietats
La camamilla és una espècie silvestre que de la qual no es troben varietats. Cal no confondre la camamilla amb espècies similars, com la camamilla borda (Anthemis arvensis ) o la camamilla de maó (Santolina chamaecyparissus ).	Camamilla de Maó o esparnallac

Com cultivar

Es sembra de llavor a principis de primavera. Si es deixen algunes flors a la planta, es ressembra sola fàcilment d’un any a l’altre. El cultiu de la camamilla és molt simple. Agraeix un lloc assolellat i un substrat sense excés d’humitat. És resistent a la sequera, però necessita un reg regular. S’adapta bastant bé a diferents tipus de sòls. Floreix a mitjan primavera i durant tot l’estiu. Els capítols florals es recol•lecten a mesura que van obrint-se, i es conserven bé assecats a l’ombra i en un pot hermètic.

És una planta molt fàcil de cultivar

Associacions de cultiu
Com que és una planta anual es pot cultivar al costat d'altres hortalisses. Funciona bé al costat de tomaqueres, enciams i cebes.	Es pot cultivar associada amb hortalisses

Malalties i problemes
Te pocs problemes de plagues y malalties. A vegades algún pugó o la pudrició de la rel si la planta té massa humitat.	Les plagues com el pugó són poc freqüents