![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
|||||||
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
Castellano | |
La camamilla
Una mica d'història | Propietats nutricionals | Una mica de botànica
Varietats| Com cultivar | Associacions | Malalties i problemes
Una mica d'història | |
La planta és orginària del sud y l´est d´Europa. La camamilla ja era utilitzada pels antics egipcis i des de llavors ha estat una valuosa planta medicinal per a totes les cultures mediterrànies. |
![]() S'utilitzava a l'antic Egipte |
Propietats nutricionals | |
Té nombrosos components amb efectes positius per a la salut. Afavoreix la digestió, evita còlics, flatulències i digestions pesades, i és tranquil•litzant. En aplicació externa s’utilitza per a les afeccions a la pell i la conjuntivitis, i com a component de xampús per als cabells rossos.
|
![]() La infusió de camamilla té propietats digestives |
Una mica de botànica | |
És una planta herbàcia de 30 a 40 cm d’alçada, amb un cicle anual. El nom científic de chamomilla prové del grec i fa referència a l’olor de poma. Les fulles són molt característiques, molt dividides, pinnades i de color verd intens. Les flors formen el típic capítol floral de la família de les compostes, de color groc amb bràctees blanques. |
![]() La flor composta o capítol floral format per moltes petites flors agrupades |
Varietats | |
La camamilla és una espècie silvestre que de la qual no es troben varietats.
Cal no confondre la camamilla amb espècies similars, com la camamilla borda (Anthemis arvensis ) o la camamilla de maó (Santolina chamaecyparissus ). |
![]() Camamilla de Maó o esparnallac |
Com cultivar | |
Es sembra de llavor a principis de primavera. Si es deixen algunes flors a la planta, es ressembra sola fàcilment d’un any a l’altre.
El cultiu de la camamilla és molt simple. Agraeix un lloc assolellat i un substrat sense excés d’humitat. És resistent a la sequera, però necessita un reg regular. S’adapta bastant bé a diferents tipus de sòls. Floreix a mitjan primavera i durant tot l’estiu. Els capítols florals es recol•lecten a mesura que van obrint-se, i es conserven bé assecats a l’ombra i en un pot hermètic. |
![]() És una planta molt fàcil de cultivar |
Associacions de cultiu | |
Com que és una planta anual es pot cultivar al costat d'altres hortalisses. Funciona bé al costat de tomaqueres, enciams i cebes. |
![]() Es pot cultivar associada amb hortalisses |
Malalties i problemes | |
Te pocs problemes de plagues y malalties. A vegades algún pugó o la pudrició de la rel si la planta té massa humitat. | ![]() Les plagues com el pugó són poc freqüents |