La fotosíntesi

Els vegetals absorbeixen nutrients i aigua a través de les arrels. Aquests elements es transporten a les parts verdes de la planta, les fulles, a les quals s’afegeix el CO2 (anhídrid carbònic) i es fabrica matèria orgànica.

Aquest procés de fabricació de matèria orgànica és conegut com la fotosíntesi:

AIGUA+CO2=MATÈRIA ORGÀNICA+OXÍGEN

Per realitzar aquesta reacció cal energia que la planta utilitza de la llum del Sol. D’aquí el nom de fotosíntesi (foto, del grec phos, que significa llum).

Durant el procés de fotosíntesi es produeix un oxigen que la planta allibera a l’atmosfera.

L’energia del Sol

El Sol emet radiacions electromagnètiques de diferent energia i longitud d’ona, des dels raigs X i els ultraviolats (UVA) fins a les ones infraroges i les ones de ràdio, passant per la llum visible.

Algunes radiacions, com els raigs UVA, tenen molta energia i són nocius per als éssers vius. La capa d´ozó de l´atmosfera evita que aquestes radiacions arribin a la Terra.

De tota l’energia radiant del Sol, la planta només n’aprofita la llum visible (radiació lumínica o llum), del vermell al violeta. Només el 40% de la radiació solar és aprofitable per les plantes.

La planta conté diferents pigments que absorbeixen la llum. El més comú és la clorofil·la. La clorofil·la és de color verd. Això és perquè l’absorció de llum verda és menys intensa i, per tant, els nostres ulls perceben la radiació verda reflectida per les fulles.

Però no tota l’energia de la llum és aprofitada per la planta. En general, només de l’ordre d’un 18% es pot aprofitar per fer fotosíntesi. Des d’aquest punt de vista, es tracta d’un procés poc eficient.

La llum i les estacions de l´any

La radiació del Sol que arriba al nostre hort varia segons l’època de l’any per dues raons: la durada del dia i l’alçada del Sol.

El solstici d’estiu, el 21 de juny, és el moment en què la durada del dia és més gran, unes 15 hores a 40 º de latitud. A partir de llavors les hores de sol van disminuint fins arribar al solstici d’hivern, el 21 de desembre, on la durada del dia és d’unes 9 hores.

Entre aquests dos solsticis hi ha els equinoccis de tardor i de primavera, en què la durada de dia i de la nit són iguals (12h).

Un altre factor és l’alçada del Sol. A l’estiu el Sol té una trajectòria més alta al cel i la radiació solar incideix amb més intensitat, tal com s’aprecia al dibuix.

Les diferències de durada del dia entre les diferents estacions són menors als països tropicals i majors als països freds.

Plantes de Sol i ombra

Hi ha plantes adaptades a viure en ambients de poca llum. Són les plantes d’ombra. Aquests vegetals sovint tenen fulles grans i primes, amb més pigments (color verd intens) per aprofitar al màxim la poca llum de l’ambient. Una planta d’ombra s’adapta malament a l’excés de llum ja que produeix danys a les fulles (solarització) i pot arribar a produir necrosi.

Les plantes de Sol estan adaptades a créixer a ple Sol sense patir danys. Si creix en un ambient ombrívol s’adapta transformant les fulles més grans i verdes però el seu creixement sempre serà menor que en un ambient assolellat. Aquest menor creixement es tradueix en la manca de fruits o en un cicle més curt.

La majoria de les hortalisses són plantes de Sol i no s’adapten bé a l’ombra. Per exemple, l’enciam, si creix a l’ombra, és més petit i espiga prematurament. El tomàquet i el carbassó fan moltes fulles grans i verdes però no donen fruit.

Hi ha poques hortalisses que es puguin adaptar a l’ombra, per exemple, la maduixa i la borratja.

Hi ha un tipus de planta, d’origen tropical, conegudes com a plantes C4, que estan adaptades a condicions d’elevada temperatura i insolació. Dins les hortalisses trobem el blat de moro, que és una planta d’estiu, amb una capacitat de creixement molt elevada si té temperatures elevades.

null

La fotosíntesi es realitza a les parts verdes de la planta

null

Només la radiació lumínia és útil per fer la fotosíntesi

null

La intensitat de la llum és més gran a l'estiu que a l'hivern

null

El Blat de moro és una planta C4, que requereix elevada insolació i temperatura per créixer

null

Tomaca i carbassó en un hort amb poca llum. Les fulles són grans i verd fosques però no donaran fruit

null

A les jardineres de dos pisos el pis inferior sempre tindrà un excés d'ombra i no serà productiu

La llum al meu hort

En conclusió podem dir que l’hort necessita llum per créixer, ja que és la font d’energia que utilitzen els vegetals per créixer. Com més llum tinguem, més possibilitats de producció.

Hem de fer servir l’espai de balcó o terrassa que rebi més hores de llum, amb orientació al Sud si és possible. Els contenidors de cultiu han d’estar ben orientats al Sol i no fer-se ombra entre ells.

És difícil determinar si un balcó té prou llum per produir hortalisses. La millor solució per contestar aquesta pregunta és fer la prova de cultivar en un contenidor petit abans d’intentar instal·lar una taula de cultiu gran.

La nostra experiència ens diu que l´hort amb poc Sol és un hort amb poc rendiment. Tot i així coneixem horts que tenen 6 hores de llum directa al solstici d’estiu i funcionen molt bé. Les parets de color blanc reflecteixen la llum i poden ser una petita ajuda per als balcons o terrasses ombrívols.

Llum artificial

Sovint els aspirants a horticultors urbans es plantegen la utilització de llum artificial per resoldre el problema del balcó excessivament ombrívol.

Aquesta possibilitat és factible, però, des del punt de vista ecològic, insostenible. Com ja hem comentat, l’aprofitament de l’energia de la llum per part de la planta no supera el 18%. A més, hem de sumar els costos de producció i ecològics de l’energia elèctrica, sovint produïda a partir de combustibles fòssils, amb rendiments que no sobrepassen el 50% i amb emissions contaminants.