Era coneguda i àmpliament usada a les antigues civilitzacions mediterrànies. A l’antic egipte tenia caràcter funerari i Dioscórides, metge grec del segle I, la descriu a la seva obra Matèria Medica. Algunes espècies eren conegudes i usades des d’antic a Àsia i Àfrica.
Propietats nutricionals
És una planta molt rica en essències amb propietats medicinals: colerètic, antiespasmòdic, digestiu, estomacal, carminatiu, usos tòpics, bactericida, antisèptic, refredats, migranyes, vertígens, marejos; se li suposa propietats afrodisíaques i excitants.
A la cuina combina bé amb fruites, sopes fredes o sucs.
Una mica de botànica
Les mentes són plantes herbàcies perennes de la família de les labiades, que brollen cada any després de l’estació desfavorable (l’estiu a zones molt caloroses o l’hivern a les zones més fredes).
La flor de les labiades sol ser zigomorfa i vistosa per atraure i facilitar la pol·linització a través dels insectes.
Varietats
La denominació menta fa referència a diverses espècies del mateix gènere, que s’usen com a plantes aromàtiques, condimentàries i medicinals. Per exemple, l’herbabona, o Mentha sativa, és la que aromatitza el te dels àrabs. El poliol, Mentha pulegium, es fa servir principalment en infusió, i és un conegut carminatiu. La menta piperita, Mentha x piperita, és un híbrid que contribueix a l’aroma de caramels i bombons, i per això també és coneguda com a menta xocolata. En tot cas hi ha multitud de varietats de menta, també dins de la mateixa espècie.
Com cultivar
Si no limitem el creixement de les arrels, la mata de menta s’anirà estenent per tot el recipient. Per això és aconsellable cultivar-la en solitari. Prefereix llocs sense massa exposició solar, i s’adapta bé al cultiu en ombra o semiombra. És una bona opció per a balcons i terrasses orientats cap al nord.
En tot cas, després de la floració és aconsellable fer una poda severa arran de la superfície del substrat, per afavorir els brots tendres i evitar que quedin tiges sense fulles, que resten bellesa a la planta.
La menta normalment es reprodueix per divisió de mates, abans que rebroti o quan ha començat a rebrotar. Es realitza separant i tallant amb cura una petita mata, perjudicant al mínim les arrels. Aquesta mata es trasplanta immediatament al nou recipient, es rega de seguida i es manté protegida de la radiació solar durant uns dies.
Si tenim llavors de menta, en climes càlids sembrarem a finals d’estiu i principis de tardor i en climes més freds a la primavera. Realitzarem la sembra escampant les llavors a la superfície del substrat, que haurem aplanat i apretat una mica, i les taparem un màxim de 0,5cm.
Les mentes prefereixen un substrat lleuger i relativament ric en nutrients. Amb una barreja de fibra de coco i un bon compost, per exemple al 50%, en tindrem suficient, i si cal afegirem una mica d’adob orgànic durant el cultiu incorporant-lo superficialment amb un rasclet.
Recollirem els brots tendres de fulles a mesura que els necessitem. Si volem conservar-los la millor tècnica per preservar l’aroma és la congelació, encara que aleshores les fulles perden la textura. Posarem les fulles sense restes d’humitat a les bosses amb un bon tancament i al congelador. Les sumitats florides del poliol s’assequen en un lloc fosc i ventilat, per exemple sobre una malla. Un cop seques es guarden bé en bosses o envasos de vidre.
Associacions de cultiu
La majoria d’espècies de Menta són molt invasives, per això agraeixen viure soles al recipient de cultiu.
Malalties i problemes
Les mentes, cultivades en bones condicions, són molt rústiques, és a dir, que és estrany que es vegin afectades per malalties o plagues.
La infusió de menta repel·leix a insectes que poden ser plaga, com els pugons.
