Morritort

Els antics egipcis ja la cultivaven i les civilitzacions grega i romana coneixien les seves propietats medicinals. Es cultiva als horts europeus des de l’edat mitjana.

Aperitiu i millorant de la digestió ja que estimula la secreció de bilis. Ric en vitamina C.

Per conservar al màxim les seves propietats s’ha de consumir fresca, en eslades

Per aprofitar al màxim les seves propietats es consumeix fresca en amanides o com a condiment en peixos, ous o formatges.

Les llavors s’usen com la mostassa, en emplast, i també com a condiment.

El nom de morritort es creu que prové del seu sabor fortament picant que fa “retorçar el nas”. També es coneix com a nastorzo. El nom llatí és Lepidium sativum i és de la família de les crucíferes, com el rave, les cols o la rúcola.

És una planta petita, anual, amb fulles finament dividides i flors petites i blanques.

La varietat més habitual, el masturç comú, té un sabor lleugerament picant i les fulles molt fines.

Hi ha altres varietats menys habituals: el masturç arrissat és una varietat que es fa servir per decorar plats i el masturç de fulla ampla té les fulles menys dividides.

El cultiu és molt fàcil. No us agrada l’excés de llum i necessita un reg constant. Se sembra directament de llavor a la primavera oa la tardor, en fileres separades uns 10 cm i amb 2-3 cm de separació entre plantes. Sembrada a la tardor aguanta molt bé el fred i té un gust menys picant. Si voleu sembrar a l’estiu hem de protegir la planta de l’excés de sol.

Les fulles es poden tallar de 2 a 3 setmanes després de la sembra. Es poden fer diversos talls.

També es poden collir llavors per a ús medicinal o com a condiment similar a la mostassa.

Com que és una planta de cicle molt curt i que prefereix una mica d’ombra, es pot associar amb altres hortalisses o plantes de cicle més llarg com tomàquet, enciam o cucurbitàcies.

El cicle de cultiu és tan curt que amb prou feines dóna temps a les plagues a aparèixer.

Algunes erugues i pugons poden alimentar-se de les fulles.