És originària de la zona dels Andes, a Amèrica. Es cultivava des d’antic a les antigues civilitzacions del centre i sud amèrica. Actualment és un ingredient molt important en la cultura gastronòmica d’Hispanoamèrica, especialment les varietats picants.
Propietats nutricionals
És un fruit molt ric en vitamines, especialment vitamina C i també la A, E i B. Té un elevat contingut en antioxidants, la qual cosa li confereix propietats preventives del càncer i l’arterioscleriosi.
Es consumeix fresc en amanides o cuit. En aquest darrer cas no s’aprofita la vitamina C.
Una mica de botànica
Pertany a la família de les solanàcies i el seu nom científic és Capsicum annuum. Hi ha una gran diversitat d’espècies i varietats de diferents formes, colors de fruit i mida.
Hi ha diverses espècies de la mateixa família, com Capsicum baccatum o Capsicum xinès, dels quals s’obtenen fruits picants.
Varietats
Les varietats de pebrots són molt diverses i és complicat fer una classificació simple. Una primera diferenciació seriosa entre varietats dolces i varietats picants.
Dins de les varietats dolces hi hauria les de fruit vermell i carnós, que se solen consumir en fresc i els pebrots italians, menys carnosos i més allargats, que es cullen verds i s’utilitzen per cuinar.
Hi ha varietats com els pebrots del Piquillo, petits i vermells, que es fan servir per fer conserves. Les varietats picants o bestioles solen tenir una forma més allargada. N’hi ha de vermells i grocs.
Com cultivar
Li agraden les temperatures elevades i es cultiva a l’estiu, encara que no és tan exigent en calor com altres hortalisses estiuenques. En el cultiu a balcons, de vegades les arrels pateixen excés de calor, cosa que disminueix la productivitat d’algunes varietats durant les setmanes més càlides de l’estiu. En general, les varietats italianes són més rústiques que les vermelles.
Es pot sembrar o trasplantar a partir de la primavera quan ja no hi ha risc de gelades i la collita pot començar a partir d’un mes del trasplantament i s’allarga fins a la tardor.
Associacions de cultiu
És compatible amb el tomàquet, l’albergínia i l’alfàbrega.
Malalties i problemes
És un cultiu que no sol presentar gaires problemes. L’excés de Sol pot provocar la planxa del fruit, que és un problema estètic.
L´excés de temperatura i el reg irregular poden provocar avortament floral.
Es pot veure afectat per pugó i per alguna eruga, encara que en menor mesura que altres hortalisses de la família.
