Pugó

Els pugons són uns insectes petits que es reprodueixen molt ràpidament. Succionen la sàvia de les plantes, especialment de les fulles joves, i provoquen l’enrotllament de la fulla.
Hi ha molts tipus de pugons, de diferents colors (negres, verds, grisos,…). Vigilarem la presència de formigues i formiguers. Aquestes incansables treballadores acostumen a mantenir colònies de pugons als seus formiguers durant l’hivern per treure’ls als brots tendres a partir de la primavera. Gairebé totes les plantes del nostre hort són propícies a tenir pugons. La primera manera de combatre’ls en un hort petit com l’Horturbà és raspallant les fulles. Si hi ha molta infestació, pot ser útil fer un tractament amb aigua i sabó. En casos extrems hi ha al mercat insecticides naturals a base de Rotenona o Piretrina, per exemple.

Erugues

Totes les papallones (lepidòpters), abans d’adults, passen per un estat de larva en forma d’eruga. Tot i que les papallones s’alimenten del nèctar de les flors, les larves sovint són hervívores i algunes són plagues importants de les hortalisses. Les més habituals són les de la família dels noctuïts que, com el seu nom indica, són papallones que volen de nit.

En general les erugues no són una plaga molt habitual a terrasses i balcons però quan apareixen poden ocasionar danys catastròfics.

N’hi ha que s’alimenten de les fulles i també les que perforen els fruits.

L’aranya vermella

Es tracta d’un àcar, això vol dir que, igual que les aranyes, té quatre parells de potes que els distingeix dels insectes que tenen tres parells. Tenen una mida molt petita, de l’ordre de mig mil·límetre i, per tant, és molt observar-los a simple vista. Igual que el pugó succiona els nutrients de la planta i provoca que les fulles tinguin un aspecte groc o platejat. Si ens fixem al revers de les fulles podem observar uns puntets vermells molt petits.

La lluita contra els àcars és molt complicada i solen ser un signe que la planta és poc vigorosa. La millor solució és eliminar la planta o les fulles afectades.

La mosca blanca

Es tracta d´un insecte petit, amb ales blanques i cobert d´una capa amb aspecte de pols de color blanc. La trobem a la part inferior de les fulles i s’alimenta succionant la saba de la tomaquera i també d’altres solanàcies, la col i el cogombre. Podem tastar a polvoritzar amb extractes de plantes com l’all, l’ortiga o bé l’argila diluïda amb sabó. En casos greus podem fer servir piretrines naturals.

Formigues

Les formigues poden ser un problema quan construeixen el seu niu al recipient de cultiu ja que perjudiquen el desenvolupament de les arrels. També protegeixen els pugons i altres insectes xucladors perquè s’aprofiten de les secrecions ensucrades que produeixen. En el cas dels pugons fins i tot els poden transportar d’una planta a una altra.

Hi ha diverses substàncies que repel·leixen les formigues però sovint tenen un efecte poc persistent. Per exemple es pot utilitzar directament el marro del cafè, però el mètode més efectiu és remoure el substrat per destruir el niu.