Igual que la bleda, és originària de la mediterrània. Va ser cultivada ja en el temps dels assiris i era utilitzada pels antics romans i grecs. Les varietats que es cultiven actualment es coneixen a Europa des de l’Edat Mitjana. És molt apreciada als països anglosaxons que la utilitzen sovint en les seves amanides.
Propietats nutricionals
El tubercle de la remolatxa és ric en potassi, àcid fòlic i fibra. Ajuda a baixar l’absorció del colesterol, abaixa la tensió arterial i, per tant, disminueix el risc de malalties cardiovasculars.
El color vermell característic de la remolatxa és degut a la presència de betanina, un pigment natural de color molt intens.
Es consumeix ratllada, crua, bullida, al vapor o en sucs. Per evitar que perdi la coloració es bull amb pell. És ideal per donar color i varietat a les amanides.
Una mica de botànica
És de la família de les quenopodiàcies, igual que els espinacs. Pertany a la mateixa espècie botànica que la bleda o la remolatxa farratgera (Beta vulgaris), amb la característica de formar un tubercle de color vermell.
És una planta bianual, amb un cicle de vida de dos anys. El primer any acumula reserves a la part superior de l’arrel formant el tubercle. El segon any emet una tija que dóna lloc a la flor.
Varietats
Se solen classificar per la forma de les arrels, que poden ser allargades, arrodonides o aixafades.
Com a la majoria de les hortalisses, hi ha varietats de cicles més curts i més llargs i també hi ha varietats amb tubercles d’altres colors, encara que no són gaire conegudes.
Com cultivar
És una planta que s´adapta molt bé a diferents climes. Només cal evitar la sembra en ple hivern en zones molt fredes ja que les baixes temperatures poden provocar que floreixi abans de formar el tubercle.
S’adapta molt bé al cultiu a recipients, especialment a la primavera ia principis d’estiu. Tot i que es pot fer planter, se sol sembrar directament de llavor a una distància d’uns 20 cm entre plantes.
La collita es pot fer a partir de 60 a 80 dies de la sembra. Si es cull molt tard, l’arrel és més fibrosa i menys dolça. Es conserva molt bé en un lloc sec i fresc durant uns quants mesos.
Associacions de cultiu
És incompatible amb la bleda i els espinacs.
ÉS compatible amb la pastanaga, el cogombre, l’enciam i la ceba.
Malalties i problemes
És molt rústica i sol presentar pocs problemes de plagues.
Mosca de la remolatxa
Fongs de fulla
Pugó
