Una mica d'història

És una planta originària de la regió mediterrània. Coneguda i cultivada des d’antic, a l’època dels romans. Es troba de forma natural a vores de camins i en camps de cultiu. Oblidada durant molt de temps però des de fa uns anys torna a estar de moda a les amanides dels restaurants i és fàcil de trobar als supermercats.

Propietats nutricionals

És rica en potassi i en vitamina C. Se li suposen propietats digestives.

Normalment es consumeixen les fulles fresques, però també es poden consumir les flors. Té un sabor lleugerament amarg, molt característic, que aporta un toc especial a les amanides.

Una mica de botànica

És de la família de les crucíferes, igual que les cols, el rave i el nap. El seu nom científic és Eruca vesicària. Eruca significa tiges curtes i vesicària fa referència a la forma de vesícula de la fulla. També es coneix amb el nom d’eruga o ruca.

És una planta anual. Fa una roseta de fulles amb el marge irregular i emet la típica flor de la família de les crucíferes, amb quatre pètals blancs. Es pot trobar de forma natural als marges de camins i en camps de cultiu.

Varietats

No hi ha varietats de rúcola, només es distingeix entre la rúcola cultivada i la rúcola silvestre per tenir fulles més grans.

Com cultivar

És una espècie que creix bé amb temeratures suaus. L´excés de calor i el sol provoquen un gust excessivament amarg. Per tant, la millor època de cultiu és a principis de primavera. També és possible cultivar-la a l’estiu oa la tardor.

Se sembra separada uns 15 cm. La collita comença a partir de les 4-6 setmanes després de la sembra i continua fins a la floració. Encara que no és gaire habitual, la flor també és comestible i té el característic sabor picant de la fulla però amb més intensitat.

És una planta de cicle curt que no és gaire exigent en nutrients. Per tant, es tracta d’un cultiu relativament fàcil a l’Hort Urbà.

Associacions de cultiu

Com que és una planta de cicle curt i tolera bé l’ombra es pot aprofitar per associar amb altres plantes de cicle més llarg com el tomàquet, el pebrot o l’albergínia.

És preferible evitar plantes de la mateixa família, com les cols, el rave o el nap.

Malalties i problemes

És una planta molt rústica que no acostuma a presentar problemes de malalties o plagues.