L’origen d’aquesta planta el trobem a la zona tropical del centre i Amèrica del Sud. Es creu que el seu nom prové del nom asteca “tomatl”, “xitomate” o “xitotomate”. Els europeus van introduir la planta al vell continent el segle XVI però no es va cultivar amb fins alimentaris fins al final del segle XVIII.
Des de llavors el tomàquet ha esdevingut l’hortalissa més important dels nostres mercats i de la nostra cuina. De mitjana, consumim de l’ordre de 20Kg de tomàquets a l’any, ja sigui fresc o en conserva.
El tomàquet és un fruit amb un contingut elevat en vitamines i minerals. Per exemple, cada cent grams de tomàquet contenen de l’ordre de 1.700 UI de vitamina A i 21 mg de vitamina C. També conté vitamines del grup B i minerals com el calci, el fòsfor i el ferro.
El tomàquet, igual que l’albergínia, el pebrot o la patata, pertany a la família de les solanàcies. El nom científic de la tomaquera és Lycopersicum lycopersicum (sinònim de Lycopersicum esculentum). És una planta perenne, això significa que al seu ambient natural pot viure diversos anys. Al nostre clima la cultivem com a anual ja que les baixes temperatures de l’hivern no li permeten sobreviure.
La planta de la tomaquera té una olor molt característica a causa dels pèls amb glàndules que cobreixen totes les parts verdes de la planta. La tija creix de forma rastrera degut al pes dels seus fruits.
Les fulles de la tomaquera són compostes, això significa que cada fulla està dividida en fulles més petites o folíols. Cada fulla té 7 o 9 folíols.
Hi ha moltes varietats de tomàquet però les més usuals són les següents: Tomàquet d’amanida: el que s’usa per a les amanides, se sol collir una mica verd. Tomàquet de branca: també conegut com Canari, es collita madur i normalment és més petit que el tomàquet d’amanida. Tomàquet Cherrie: és un tomàquet molt petit que es fa servir sencer per adornar amanides. Hi ha varietats de color vermell i altres de color groc. Tomàquet de penjar: és un tomàquet de mida petita que s’usa per fer “pa amb tomàquet”. Té la característica que es pot conservar durant l’hivern penjat a un lloc fresc i sec. Tomàquet Montserrat: també conegut com a tomàquet de rosa, és un tomàquet amb molt espai buit i s’usa per emplenar.
Tomàquet de Pera: té aquest nom perquè la forma és allargada, similar a la d’una pera. És el tomàquet que utilitza la indústria per fer conserves. És molt carnós i és útil per a salses o gaspatxos.
La tomaquera és una planta de clima càlid, per tant s’ha de cultivar a la primavera ia l’estiu. Normalment se sol fer de planter encara que també la podem sembrar directament de llavor. El trasplantament es pot fer quan ja no hi ha risc de gelades, durant el mes de març a les zones properes al mar o els mesos d’abril i maig a zones d’interior. Al cap de dos mesos del trasplantament, si el clima és favorable ja tindrem els primers tomàquets i la planta produirà fruits durant tot l’estiu fins que arribi el fred o s’esgotin els nutrients del substrat.
Si volem fer planter de tomaquera seran necessaris uns 60 dies des de la sembra fins que el planter es pugui trasplantar. Per fer planter podem fer servir un test petit i un lloc protegit del fred i lluminós.
La planta de la tomaca necessita uns 40 cm de separació d’altres plantes per poder créixer. Tot i això, durant el primer mes de cultiu podem sembrar al costat altres hortalisses de cicle més curt com l’enciam o el rave, els quals collirem abans que la tomaquera els faci ombra.
El creixement de la tomaquera ens obligarà a podar-la deixant només un o dos brots a cada planta. Amb això aconseguim que la planta creixi millor i que la collita sigui més primerenca.
Una altra tasca important és lligar la planta a un tutor. El problema sorgeix quan l’alçada de la tomaquera sumada a la de la taula resulta excessiva per collir amb comoditat. Una alternativa és deixar que la tomaquera pengi de la taula i creixi rastrerament o bé lligar-la a la barana del balcó.
Hem de triar plantes compatibles amb la tomaquera tant per plantar-les a prop com per plantar-les com a precedents.
L’enciam, la ceba, l’escarola, l’all i la col són compatibles amb el tomàquet. Haurem d’evitar altres plantes de la mateixa família de les solanàcies, com l’albergínia i el pebrot, encara que alguns autors consideren la tomaquera i el pebrot com a compatibles.
Per oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com ara galetes per emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. Donar el consentiment a aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com ara el comportament de navegació o identificadors únics en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament determinades característiques i funcions.
Funcional
Sempre actiu
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari amb la finalitat legítima de permetre l'ús d'un determinat servei sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'única finalitat de realitzar la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències
The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user.
Estadístiques
The technical storage or access that is used exclusively for statistical purposes.L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques anònimes. Sense una citació, el compliment voluntari per part del vostre proveïdor de serveis d'Internet, o registres addicionals d'un tercer, la informació emmagatzemada o recuperada només amb aquesta finalitat no es pot utilitzar normalment per identificar-vos.
Màrqueting
The technical storage or access is required to create user profiles to send advertising, or to track the user on a website or across several websites for similar marketing purposes.
