L’origen botànic de la pastanaga es localitza a l’Àsia menor, a l’actual Iran. Va ser cultivada i apreciada per les cultures mediterrànies des d’antic. A Grècia clàssica ja la coneixien i l’apreciaven per les seves propietats medicinals. Les actuals varietats de color taronja i arrel cònica van ser introduïdes pels àrabs a la península ibèrica cap al segle XII. Durant els segles XIV i XV es va estendre a la resta d’Europa i, posteriorment, al Nou Món.
Propietats nutricionals
La pastanaga és famosa pel contingut en vitamina A, entre 2000 i 10.000 UI per 100g (les necessitats diàries són de l’ordre de 4000 UI). La vitamina A és imprescindible per a les funcions epitelials de la pell i per als pigments dels ulls. També té un contingut important en vitamines C i B.
Se li atribueixen propietats terapèutiques contra l’asma, el nerviosisme i algunes alteracions de la pell.
La pastanaga es pot consumir crua en amanides o acompanyant cuits de carn o peix. Les pastanagues collides joves són més dolces i tendres per consumir crues.
Una mica de botànica
Forma part de la família de les Umbel·líferes, igual que l’api, el fonoll i el julivert. És una família que es caracteritza per tenir flors agrupades en forma d’umbel·les.
El nom científic és Daucus carota. És una planta bianual, cosa que significa que, en condicions normals, floreix el segon any després de la sembra. L’arrel acumula reserves i s’hipertròfia.
Varietats
Les varietats de pastanaga es poden classificar segons la forma de l’arrel, la mida i el cicle de cultiu.
Segons la forma de l’arrel n’hi ha de cilíndriques, còniques o arrodonides.
Segons la mida n’hi ha des de 20 cm fins a les petites de menys de 10 cm.
Pel que fa al cicle de cultiu, n’hi ha de diferent resistència al fred, diferent durada del cicle, etc.
Com cultivar
Es cultiva a partir de llavor ja que no tolera bé el trasplantament. Es pot sembrar formant fileres oa voleu. La llavor germina lentament, en 10-15 dies. Després de la germinació cal eliminar les plàntules que sobrin i deixar una distància d’uns 8 cm entre plantes.
A la pastanaga li agraden les temperatures suaus, però pot suportar gelades no gaire fortes. Per tant, es pot sembrar durant gairebé tot l’any excepte en els mesos que es prevegin gelades molt intenses. A les zones de clima temperat des del febrer fins al novembre. A les zones interiors, amb hiverns més freds, des del març fins al setembre.
Des de la sembra fins a la collita solen passar uns 90 dies encara que hi ha varietats de cicle curt, fins a 75 dies.
A l’Horturbà aconsellem varietats de cicle curt i de forma curta i arrodonida.
Associacions de cultiu
S’associen bé amb cebes, alls, enciams, raves, tomàquets i pèsols.
Cal evitar les verdures de la mateixa família com el julivert, l’api i el fonoll.
Malalties i problemes
Mosca de la pastanaga
Pugó
